| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA CEGUESA D’EROS
 divendres 5/març/2010 - 03:53  933  9
Basada en fets reals…
Sóc una persona d’art i assaig. Una persona a la qual li agrada anar al cinema a aprendre. Res d’estùpides comedietes que més que fer riure fan plorar pel seu grau d’estupidesa, res d’aventures totalment predecibles des del tercer minut, res de pel.lÃcules d’acció on energúmens infrahumans s’estomaquen de mil maneres.
Res de tot això m’interesa. I menys encara pel.lÃcules porno, sempre tant repetitives, sempre mancades d’argument, inundant la pantalla amb un sexe tan poc imaginatiu que en comptes de sexe sembla una altra cosa…
Avui he anat a veure la pel.lÃcula d’un gran lÃder africà . Probablement el darrer lÃder mundial amb tots el ets i uts. Una de les darreres persones per les que he sentit respecte. Una de les darreres persones a les que el mot persona li escau amb tota la seva grandesa.
Però vet aquà que quan la pel.lÃcula era a punt de començar una noia s’ha assegut a la meva renglera de butaques, tot i que el cinema estava prà cticament buit (a la mateixa hora jugaba el Barça).
La pel.lÃcula va començar i no sé exactament què em va arrossegar a seure al costat de la noia, que es va remoure en el seu seient. Jo vaig pensar que no volia estar sol. No sé el que va pensar ella…
Quan la pel.lÃcula ens explicava les penúries d’un equip de rugby –esport que mai no m’ha interessat gens- el meu peu dret va xocar intencionadament amb la cama nua de la noia. Jo no ho havia fet mai abans, allò. El meu cor bategava molt depressa, com si esituèssin a punt d’escorxar-me.
De sobte la meva ma feu el petit salt que hi havia entre les seves cuixes i les meves i començà a acaronar-les. Ella respirava rà pidament, però de sobte es va aixecar i es va posar al seient que hi havia a l’estrem del lateral.
Jo hem vaig quedar clavat al meu seient pensant que allò s’havia acabat i que més valia que no em compliquès la vida si no volia que m’expulsèsin del cinema i acabés denunciat per tocaments deshonestos.
Però vaig veure que ella em mirava. No li veÃa bé la cara però els ulls li brillaven a l’obscuritat com si fossin els d’un gat. I no només em mirava, sinó que es va descordar tres o quatre botons de la brusa i va seure amb les cames eixarrancades.
Vaig tornar al seu costat corrents com un esperitat. Se’m remenfotia el que pasava a la pantalla. Se’m remenfotia el que passava al món sencer.
Vaig seure al seu costat. Li vaig acaronar els pits. Eren més aviat petits, quan a mi m’agraden més aviat grans, però tant hi feia.
Llavors li vaig baixar les calces i em vaig agenollar al seu davant ( cosa que donada la meva envergadura resultava molt incòmode ) i em vaig amorrar a la seva vulva, que glatia primaveralment.
No és per dir-ho però en l’art del cunnilingus tinc una certa experiencia i, modestia a part, una contrastada habilitat. La meva llengua à vida de racons explorava els plecs d’aquella carnosa cova amb una avidesa i una vitalitat incomparables. Hi ha dones que m’han dit que sembla que la tingui bÃfida o fins i tot trÃfida ( la llengua).
De tant en tant, les meves dents li feien alguna petita queixaladeta que provocaven que la mossa fes un saltironet…o que deixés anar una nota aguda de violoncel interpretant Bach.
Mentrestant, ella m’havia descordat la camisa i jugaba amb els meus mugrons. Primer me’ls acaronava tendrament, però a mesura que s’anava engrescant va començar a pessigar-me cada vegada més i més fort. Em feia mal però m’agradava. M’agradava però em feia mal.
Finalment, ella em va agafar el cap amb les dues mans, el va apretar ben fort cap el seu sexe i va començar a moure el cul amunt i avall a grans batzegades. No va trigar a arribar a l’orgasme.
Poc després de que ella i jo ens arreglèssim la roba es i seguèssim amb la formalitat de dues persones que mai no han trencat un plat en sa vida es van obrir les llums dels cinema. I llavors el cor se’m va posar a glatir tan depressa que per uns intants vaig pensar que tindria un infart.
L’última cosa del món que hagués imaginat és que fos ella.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Dylan |
Siddpre al mig com el dijous
Friday, March 5th 2010, 12:00 PM
Mossa, no sé si contestar-te... ni per on començar, però com et va la polèmica i si no la busques tu mateixa com en aquest bloc, dir-te que no em sorprèn que vulguis ficar cullerada... només faltaria.
Com veig que estàs assabentada de tot i més, jo em plantejo les hipòtesis següents:
- Ets una agent del Mossad, i disposes d’informació veraç de primera mà o d’un company ultra ortodox, bé no cal que et facis el Seppuku, jo no volia delatar-te.
- Ets una parapsicòloga brillant, digna de Nobel , pots llegir-me el pensament!!! Brutal!!!
- Li va faltar temps l’advocat, ahir al sortir del cine per explicar-te les seves intimitats... carai! ...quines confidències...:P
- Potser estaves al lloc del esdeveniment i en el moment oportú??? Al mateix cine, sala, sessió, fila,... butaca???... Bufffff!!! Quina calor!!!
No cal que em contestis.... millor que l’intriga i suspens faci el seu fet, tal com volia el seu autor.
Un consell d’amic: Llegeix l’últim bloc que he penjat. Potser et pot servir... ho dic pel teu bé. :)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
