|
UNA PANXA AMB ESTIL
dijous 4/març/2010 - 03:31 923 3
Just ara que va un parell de setmanes que he començat el règim va i la meva filla petita em diu ni més ni menys que que tinc una panxa amb estil.
- Pare, tu tens molta panxa, però tens una panxa amb estil...
Jo, evidentment, no sé què vol dir. No sabia que una panxa pogués tenir estil i, pensant-hi, penso que bé, que cada panxa deu tenir el seu. Però és veu que és més complicat.
- Tu tens una panxa amb estil perquè tens una panxa rodona – rodona
com una pilota de bà squet. No tens michelins. No fa esses la teva panxa. Es una panxa perfecta perquè la rodona és la figura perfecta diuen els savis...
Coi, penso que sa mare això no m’ho ha dit mai, ni m’ho han dit les meves amigues. Ni ningú. La gent o bé no em diu res i pensa ja t’apanyaràs o bé diuem que m’he d’aprimar. Però la primera persona que ha descobert la dimensió estètica de la meva tripa és la meva filla petita.
I afegeix:
- Si jo no tingués la panxa plana, si jo algun dia m’engreixo, voldria tenir una panxa com la teva.
Val a dir que la meva filla petita té la panxa plana com una mala cosa. Tot el que jo tinc de bellesa diguem-ne barroca ella ho té de bellesa clà sica. Tirant a alta, ulls blaus, cabells rossos, pell blanca, peus petits...Una nina...
I continua:
- Pare, si t’aprimes has d’anar al tanto perquè podria ser que et quedés la panxa flà cida i fet un nyap i llavors et quedaria pitjor que ara...
Li dic que, a banda d’estar més o menys bonic, resulta que la dieta la faig per tal de cuidar-me, perquè m’ho ha dit el metge i que jo no sé com m’aniré desinflant però que suposo que el desinflament serà proporcional arreu del meu cos, però que no ho sé.
Vaig a dutxar-me i, en veure’m nu davant al mirall, la meva panxa em sembla quelcom abominable, quelcom horrible, una muntanya de greix de no sé quants quilos enganxada a un home. Però, en canvi, la meva filla petita li troba un valor estètic important. Al cab i a la fi és el de sempre: la bellesa està en els ulls de qui mira...
|
|
|