| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
SOVINT VENDRIA L’ÀNIMA AL DIMONI PER SER MÉS DOLENT
 dimecres 3/mar/2010 - 02:44  704  8
“Quan sóc bona, sóc bona; quan sóc dolenta, sóc molt millor.” Mae West
“Plató va dir que els bons són els que s’acontenten en somniar allò que els dolents fan realitat “ Sigmund Freud.
La bondat per a que sigui una conducta èticament remarcable ha de ser fruit de la llibertat. I només és lliure aquell que pot decidir què vol fer, aquell que pot triar entre diverses opcions, aquell que se sent lliure per triar.
Rousseau a les seves “Confessions” – un dels millors llibres de la literatura francesa, que és com dir un dels millors llibres de la literatura universal- ve a dir que ell, com que és tímid, la majoria de vegades no es ni bo ni dolent, perquè senzillament no és. Les decisions que aparentment pren, no les pren ell, sinó que li fan pendre els que l’envolten i amb els que ell sempre vol quedar bé.
Això bé a tomb de que una amiga em va dir fa poc dues coses que em van frapar:
1. Que la bondat no és una virtut.
2. Que mai no faria l’amor amb una noia perquè sóc massa bona persona.
La primera cosa ja l’he contestat: només és bo el que és prou fort per tal de poder triar lliurement les seves accions, no aquells que actúen per condicionants de tota mena que no els deixen triar lliurement.
No tinc clar que per aconseguir sexe s’hagi de ser dolent i cínic. S’ha d’enganyar per tenir sexe? S’ha de tenir una estrategia maliciosa per aconseguir que una noia s’obri de cames i una vegada que s’ha fet la pots llençar com aquell que llença un kleenex?
No crec que la bondat estigui contra el sexe. No crec que el fet de fer l’amor amb una dona o no depengui de la bondat o la maldat d’un. Ans al contrari, estic convençut que, en igualdat de condicions, la majoria de les dones consideraran la bondat com una virtut i la maldat com un defecte perillòs.
Una altra cosa és la timidesa.
La timidesa és una corda els tímids portem sempre tibant al coll i que ens vol protegir del mal roent que fan al nostre amor propi els nostres fracassos de tota mena, però sobre tot els personals.
El tímid és aquell que no aixeca la mà a clase perquè, tot i que sap la resposta, té por de cagar-la o/i de que els seus companys el tinguin com un setciències.
El tímid és aquell que no convida a ballar a la noia que li agrada perquè te por que li digui que no i faci el ridícul davant tothom, però, sobre tot, davant d’ell mateix.
El tímid és aquell que no fa un petó a la noia amb la que balla perquè té por de rebre un ventallot o que el deixin plantat allà mateix o l’escridàssin.
I així podríem anar fins a l’infinit…
El tímid és una persona que s’amaga d’ell mateix i dels altres perquè està tan convençut de la seva poca vàlua en tots els àmbits que creu que només trobarà menyspreu per part dels altres faci el que faci i que mai ningú no l’estimarà i fins i tot que si algú l’estimà és perquè està profundament equivocat i no se n’adona de la seva mesquinesa.
La timidesa és un defecte enorme que no té res a veure amb la bondat que és la virtut suprema. El bo ho és perquè pot i vol i el tímid no pot fer més del que fa, malgrat que sovint faria mil coses diferents. Sovint li encantaría ser molt, però que molt dolent…
O hauria de dir més valent?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
