| |
paternal
 dilluns 1/març/2010 - 07:25  623  0
Furient va esclatan l'odi per la terra,
regalen sang les colltorçades testes,
i cal ana a les festes
amb pit ben esforçat com a la guerra.
A cada esclat mortal la gent es gira,
la crueltat que avança, la por que s'enretira,
se van partin el mon....
Mirant el fill que mama,la mare suspira,
el pare arruga el front.
pero l'infant inocent,
que deixa, satsfet la buida mamella,
es mira an ell, se mira an ella,
i riu barberament.
J.Maragall.
La mort d'un jove
Te'n vas ana am aquell ponent dolcissim...
Caigueres lluitan, al martxa a la lluita.
Somrieres a la força delsa teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllanguit per terra
amb el ulls admirats....
Ai, la mort, i quant n'ets d'embellidora
Aquell teu primer vel, quan el llançares
damunt de l'heroi en flor, tots smoriguerem
sota els plors estroncats, que una serna
va començar a regnar en el pit i el rostre,
del moribund.L'ale anava i vania
suament emperesit, fins que espararem...
I no torn..Lavors esclataven
mes alts el plorsal cel... Ell ja no hi era...
pero a fora el camp era un ponent dolcissim..
J.maragall.
Senyor
Senyor, deu consol al qui plora
i tormeu-li el plo al qui no pot plora,
i doneu-li pau a l'anima inquieta
perque us sapiga espera.
J.maragall.
|
Contactes
Registra´t
