| |
Eliminar contacte
 dilluns 1/mar/2010 - 09:31  758  7
Va penjar el telèfon, va apartar la cortina, a fóra el dia era gris. S’havia quedat amb una sensació d’haver acomplert el que s’esperava d’ella. El seu lloc era el de l’amiga.
Duran mesos havia esperat un gest, una paraula, un fet que la transportés al lloc que anhelava. Però no va passar així. Les darreres trucades, havien transcorregut en la més estricte amistat. Els temes intranscendents es succeïen, dins l’embolcall d’interès mutu.
Cada vegada però la sensació de buidor s’apoderava més d’ella.
Ell era molt intens, molt captivador. La seva veu inundava cada racó del seu esperit, era pura necessitat, tenia el seu to, el seu somriure gravat en els seu imaginari més immediat. Però mica en mica va anar descobrint una persona que havia canviat, la transparència de la seva relació actual, mostrava un ésser que altres circumstàncies no tindria la seva amistat. Llavors però, ja estava atrapada.
Els seus inicis havien estat de manual, potser massa i tot. S’havien trobat per casualitat en un xat, ella no n’era assídua, però estava acabant un projecte que la tenia infinitat d’hores davant la pantalla, i una tarda d’octubre, s’havia col•lapsat. Va entrar en aquell xat i des de la primera paraula que van intercanviar, van parlar hores i hores, com si quelcom els retingués enganxats a aquella pantalla, una atracció que semblava real. Van succeir-se les converses, les trucades, les trobades, fins que un dia, tot va canviar, ell va canviar.
Amb una excusa més o menys barroera, no va aparèixer. De fet havia estat previsible, tot i que ella no va voler llegir els senyals.
I a partir d’allà, va jugar al rol que li tocava, l’amiga, aquella amiga fidel, que sempre és allà quan se la necessita, que escolta i que el compren.
Mica en mica va anar ofegant tots els sentiments que tenia per ell, tots aquells que ultrapassaven el paper que ella mateixa es va assignar. No va lluitar. No va reclamar. De sempre l’havia atemorida la por al fracàs. En la seva vida no es permetia el fracàs, però en el camp dels sentiments el fracàs no sempre depenia d’ella i aquesta part fora del seu control la neguitejava. No hauria suportat sentir-se rebutjada i per això la seva actuació era mesurada, discreta i segons el que ella creia que se n’esperava.
Aquell vegada però, quan va penjar el telèfon,es va sentir com el dia, gris, esmorteïda, cansada... Ja no la captivava, ja no la seduïa, de fet no hi havia res que la lligués a ell. Havia estat tant constant en el seu control que havia aconseguit difuminar i fins i tot esborrar totes les sensacions. Ell que un temps enrera havia fet saltar tots els circuits de la seva ànima i que ara no li despertava res més que una addicció malaltissa sense cap compensació.
Va agafar el mòbil, va buscar el seu número a l’agenda i va estar a punt de trucar-lo, volia se honesta, sempre ho era amb tot i amb tothom, volia explicar-li que no podia continuar amb aquella farsa d’amistat, però quan va tenir el seu número a la pantalla, va dubtar, i al cap d’uns segons va prémer “eliminar contacte” va somriure, com el que guanya una petita batalla als sentiments, va respirar profundament, amb una gran sensació d’alleujament.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
