| |
SOBRE LA CORRUPCIÓ
 dilluns 1/març/2010 - 02:13  473  4
Una de les caracterÃstiques de la naturalesa humana és que tendeix a la corrupció. No només a la corrupció fÃsica, que també, sinó a la corrupció psicològica i social.
La corrupció fÃsica és un procés biològic en el que la ciència fa mil.lenis que ha posat el fil a l’agulla i al món occidental està clar que cada vegada la qualitat i la llargà ria de la vida és més alta.
La corrupció psicològica deu ser una batalla campal entre els sentiments i la raó de la qual soposo que el cervell i la resta del cos deu quedar tocat.
Què hem d’entendre per corrupció social? Jo crec que hem d’entendre per corrupció social que aquells que tenen el poder s’aprofiten d’aquells que no el tenen en benefici propi. Dit aixÃ, gairebé tothom és corrupte. Cadascú proporcionalment al seu poder. I qui no és corrupte no és perquè no vulgui ser-ho, sinó senzillament perquè no té proupoder per ser-ho.
Però aquesta concepció de la corrupció – que seria general a tots els éssers: l’aigua corromp la muntanya, els poderosos els jutges, els lleons les seves presses etc..- sembla que hagi de quedar delimitada a aquells que paguen als poders legislatius, ejecutius i judicials per tal que actuïn beneficiant-lo contra allò que estableixen les lleis. O aquells que, des de l’exercici dels poders polÃtics, s’enriqueixen d’una manera injusta.
Els mass media van plenes de notÃcies de corrupció. Hom té la sensació que avui hi ha més corruptes que mai quan jo penso que el que passa és que n’hi ha la mateixa proporció, però, a més, vivim en un contex d’una certa llibertat d’expressió i d’uns mass media que competeixen entre sà i que saben que la corrupció ven.
Una de les coses que s’haurien de plantejar els pensadors contemporanis és com és que la merda ven tant. Com és que quan li ofereixen merda el poble perd el cul per devorar-la. Com és que el poble en comptes de ser educat i millorat pels mitjans de comunicació sembla que vulgui ser degradat fins una degradació que fa una catipent insuportable.
La conseqüència de tot l’anterior és una societat cada vegada més superficial, més frÃvola, més gandula i antipà tica. Si t’alimentes de detritus...
Amb l’anterior no vull pas dir que la corrupció no sigui important, que no hagi de ser jutjada severament i que no se n’hagi d’informar als mitjans de comunicació. El que vull dir és que manca una orientació progresista de tot plegat que tingui com a fi la millora social.
Si prenem com exemple la corrupció als partits polÃtics veiem com uns parlen de la currupció dels altres però cap no assumeix la seva pròpia ni extirpa els seus membres corruptes i aixà tenim gent condemnada fins i tot a pressó que encara tornen a bellugar la cua pels seus partits.
El cinisme anticiutadà amb que actuen els partits polÃtics té el seu equivalent pels mass media que, al cab i a la fi, i en general, estan al servei d’un partit o d’un empresari que està al servei d’un partit. I aquà tornem acusar durament als nostres adversaris pel l’incident més petit i a exculpar els nostres pel crim més detestable.
I el pitjor de tot és que la ciutadania cau en la trampa dels grups financers, els partits i els mitjans de comunicació i pensa que uns són els bons i els altres són els dolents, quan el que hauria d’exigir és que se la tractés amb més respecte, amb més seriositat i hauria de fotre el cul als partits, a les empreses i a els mass media que li aixequen la camisa.
La degradació, l’alienació de la ciutadania és el gran triomf dels corruptes. Sense ciutadans als que els importi la gestió dels béns publics no hi ha res a fer. L’individualisme radical, en el fons, és una gran trampa. Perquè per molt que ens agradi el melic no podem deixar de ser un animal social. I, per tant, haurÃem de procurar que la societat funcionés de la manera més democrà tica i millor possible, cosa que no s’aconsegueix precisament passant de tot.
De totes les intervencions la que més em frapa es la del fiscal anticorrupció que diu que mentre la ciutadania continui considerant els corruptes com una mena de Robin Hoods moderns o com personatges simpà tics, en el fons no hi haurà res a fer...
I és que jo penso que en el fons no hi ha res a fer, però crec que, malgrat tot, s’ha de fer, perquè hi ha nivells de corrupció que lasocietat pot suportar i nivells que no. Si el nivell de corrupció puja a uns nivells insostenibles la societat es trenca, l’economia queda sembrada de sal i l’ordre públic és quelcom senzillament inimaginable. Un botó de mostra? Ciudad Juárez a Mèxic. Si allà hi viu algú que no sigui corrupte –i algú hi deu haver- no és un veritable heroi?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
