| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de lileta
|
|
| |
falta un dia q no existeix
 diumenge 28/febrer/2010 - 02:46  1404  5
Entre avui i demà per a mi hi ha un dia més. Tot i que teoricament és un dia que només existeix cada 4 anys en el nostre calendari, per a mi hi és present cada any. Sips, parlo del 29 de febrer. Entre avui i demà, farà ja 10 anys de tot plegat.Durant anys, el meu pare anava a revisió al metge de l'hospital (cada mig any), l'hospital on temps més tard va ser ingressat. Durant aquestes visites el metge li repetia sempre el mateix: "usted no puede beber ni fumar"; i el meu pare li deia: "que en fa d'anys que no beg ni fumu!" (cal dir-vos que el meu pare duia el bar d'una entitat vilanovina). A finals de novembre/inici de desembre de 1999, el meu pare es trobà molt malament i l'ingressaren. Va passar allà tot el Nadal i cap d'any. Però no hi havia manera de que millores, ben al contrari, anava empitjoran...De sobte, un matí, a l'hora de passar el metge, el visità un que no era el seu. I la meva mare preguntà on era el seu metge i pq l'atenia ell. L'home, li respongué que a partir d'aquell dia seria ell el seu metge. Què volia dir això???? Doncs que l'anterior era un f.....de p.... que quan veia que els seus pacients estaven fatal li passaba el "mort" a un altre atorgant que tenia masses pacients. Dies més tard, el meu pare empitjorava encara més i "l'aïllaren" en una habitació (sense company). Una nit, quan va passar el metge de guardia (un noi jove i super amable!!) va flipar al veure mon pare allà i va dir que no podia ser que estigues en aquest hospital; que ell necessitaba atenció en un hospital com el Clinic o Bellvitge, pq el què necessitaba era un transplantament de fetge! Aquella mateixa nit va fer un parell de trucades i en seguida s'endugueren el meu pare cap al Clínic. (amb tot això havia passat més d'un mes!) Al Clínic amb una setmana l'estabilitzaren!! I el col·locaren a la llista d'urgencia de transplantament de fetge. Com que atenien a molta gent i els faltaven llits, demanaren al meu pare que mentre esperava l'operació, fes el repos a casa. Va ser llavors quan la meva mare va demanar una autorització per si el meu pare tornava a trobar-se malament i havia de tornar a trucar l'ambulancia, per poder-lo dur directament al Clinic (ja que sinó automaticament et porten a l'hospital d'aqui), i si si...li feren una autorització que per desgracia...dies més tard, ma mare va haver d'utilitzar. De nou al Clinic, l'intentaren estabilitzar de nou, però durant uns dies tot eren alts i baixos i fins que no fos estable no podria ser operat de transplantament. Poc a poc pero...va anar empitjorant i els organs se li anaren parant...fins que...la nit del 29 de febrer de 2000 a les 00.00...va deixar de respirar.. Doncs bé, tot això pq durant anys en la visita de rutina el metge no s'en preocupava i pq quan el meu pare començava a estar molt malament ell no hi va fer res i va deixar-lo pq si.
Aixi doncs...entre avui i demà...fa ja 10 anys de tot plegat...d'una experiencia que per "desgracia" em va tocar viure de molt jove (ja se que no soc vella pero llavors no era pas gran!) Però una experiencia que ens ha fet més fortes a la meva mare, la meva germana i a mi...
Avui...em tenia ganes d'explicar-ho...normalment el recordu més en moments més alegres i penso en ell en moments que estic molt i molt bé; però avui també es mereix explicar la seva historia....
Un peto lila avui per a tu...
lileta
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
