| |
Títol de l'article
 dissabte 27/febrer/2010 - 11:09  951  6
Ja feia dies, que l'havia vista. El traster es una botiga d'antiguitats o d'articles de segona mà que hi ha al meu poble. El tracte comercial entre botiguer i client, es diferent als pobles, perquè també ho és el fluxe de gent, que reben.
Anàvem a comprar el pa, i l'he vist oberta, hem entrat tot dient:-venim a fer una ullada, i Marcel no toquis res-.
Hi havien molts mobles antics, entre els quals ha destacat a la meva vista un preciós secreter d'estil colonial, càntirs, ampolletes de vidre, ràdios antigues,-que per cert, encara agafen la freqüència d'emissores internacionals, ho sé perquè el meu sogre en va rescatar una de la muntanya-. Dins les vitrines precioses bassetes de porcellana, i figueretes pastorals.
Com sempre abstreta, no m'he adonat que tenia al botiguer a tocar, quan m'ha preguntat:
-t'agraden les antiguitats, que busques?-
jo, tenia ganes de dir-li que cerco una llàntia d'Al·ladí per demanar només un desig, saber com esta. Però al final, evidentment m'he controlat i li he respòs:
-Si, m'agraden tots els objectes que tenen al darrera una història-.
Si no pensés per escrit, no se'm hagués ocorregut aquesta resposta, però.
Aleshores, m'ha dit:
-segur que ets col·leccionista-
-col·leccionista?, no, no, jo no col·lecciono res...-
-Doncs tens cara de col·leccionista-
I jo pensava que si, col·lecciono poemes i com la immensa majoria també moments.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
