| |
“ HAMSUN” DE JAN TROELL .
 dissabte 27/febrer/2010 - 03:42  605  0
Veig la película del director suec Jan Troell “Hamsum” que tracta de l’adhesió del premi Nobel de literatura Knut Hamsun al nazisme i de les conseqüències que això va tenir després de la derrota dels nazis a la II guerra mundial.
Com que la majoria dels noruegs eren aliadòfils i com Quiserling – el primer ministre norueg – fou un titella a les ordres de Hitler, acabada la guerra Hamsun fou considerat un traïdor a la pàtria.
Val a dir que les autoritats noruegues vencedores de la guerra van saber distingir entre els colaboracionistes nazis. A Quiserling, el primer ministre, el van fer ejecutar; a la dona de Hamsun que fou una persona molt més convençuda del nazisme que no pas el seu marit, la van engarjolar; a Hamsum, que està considerat l’intel.lectual més important de Noruega durant el segle XX, se’l va jutjar i només se’l va condemnar al pagament d’una multa.
En realitat Hamsun no és un traïdor. Quan s’entrevista amb Hitler intenta traure’s de sobre el virrei imposat per Hitler i lluita perquè el seu país continui sent sobirà i no un protectorat alemany. Aquestes peticions de Hamsun treuen de polleguera Hitler que volia parlar amb un gran escriptor, d’artista a artista, i es troba amb un patriota norueg que li ve amb exigències que no està disposat a escoltar. La música de fons d’aquesta trobada – Lohengrin, si no vaig malament – queda senzillament genial.
Hamsun va fent articles pro-hitlerians als diaris noruecs i fins i tot s’atreveix a fer la necrològica del Führer una vegada que aquest s’ha suïcidat. Abans, havia exhortat als joves noruecs a combatre al costat dels alemanys i en contra dels anglesos.
Hamsun no és demòcrata. Hamsun creu en una Europa dominada pels països germànics que es treguin de sobre el llast anglo-saxó ( la mania que reflexa tenir Hamsun a Anglaterra senzillament està sortida de rosca, és si fa no fa com la dels hitlerians als jueus ).
L’únic aspecte que no comparteix de l’ideologia nazi és justament el seu antisemitisme. Ell considera que els jueus van dur riquesa i saviesa a Noruega i a Alemanya i no entén el perquè Hitler hi està en contra. I quan, acabada la guerra, internat a un sanatori mental, se li fan proves per veure si està boig o no, veu els cosos esquelètics i les muntanyes de criatures i dones mortes, plora, com adonant-se per primer cop de que Hitler fou un genocida. Un assassí a les antípodes de qualsevol ideal positiu.
La pelicula, en definitiva, reflecteix com una persona que és la més respectada i admirada al seu país i de bona part del món passa, per haver triat el bàndol perdedor – perquè és evident que si Hitler hagués guanyat la guerra la història de Hamsun hagués estat una altra, encara que li hagués mancat la mateixa raó- a ser pràcticament un proscrit.
|
Contactes
Registra´t
