| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA MARE QUE VA PARIR LA BALANÇA
 dimarts 23/febrer/2010 - 02:23  686  5
La dietista que em controla el règim em va dir que m’havia de pesar cada dia. Que l’hora indicada era després de llevar-me i haver orinat.
Em va fer comprar una bàscula digital i li he fet cas però m’he trobat amb diversos problemes.
El primer és que aquesta bàscula taaan morderna només funciona quan vol. Jo fins i tot he arrivat a la conclusió que té por de pesar-me perquè de tant en tant, abans que m’hi pugui col.locar a sobre amb unes certes garanties que la cosa anirà de debò, treu uns números estranys que ja es veu que no està per la tasca de fer bé la seva feina.
La segona cosa és que, quan estàs patint gana com un desgraciat, quan estàs patint gana malgrat tenir diners a la butxaca per fotre’t un esmorzar o un berenar o un el que sigui de forquilla i ganivet és una gran, inmensa, colossal, megalítica putada comprobar que no t’has aprimat ni un gran. Això, simplement, desanima.
Tens la sensació d’estar fent l’idiota. Tens la sensació que facis el que facis no t’aprimaràs i que, per tant, estar gras per estar gras més val fruir de la vida.
Val a dir que les nutricionistes – dietistes ( ho dic en femení perquè totes les meves nutricionistes o dietistes han estat dones i, per tant, suposo que deuen ser doles la majoria del gremi ) tenen unes balances en les que no només s’hi reflecteix el pes, sinó dos o tres coses més que ara mateix no sé que són. Aquestes dues o tres coses que no sé que són fan que la dietista – nutricionista et pugui dir: “Miri, encara que vostè continua pesant X de tal cosa i tal altre esta a Y i Z, cosa que vol dir que va bé.” Com que a casa no tenim bàscules que ens parlin de la Y i de la Z – gràcies a Déu, perquè amb la X ja es prou complicat – la conclussió a la que arribem és que, malgrat que estem passant més fam que un mahometà durant del Ramadà, no ens aprimem ni gota i, per tant, estem fent el prèssec, per no dir l’imbècil.
Jo – que dietética, nutricionisme, medicina, biología i ciencia en general no en sé ni un borrall, quedi clar- aconsellaria als que es volen aprimer que es pesèsin cada quinze dies. L’animus aprimandi és fonamental per encarar amb èxit una dieta. Qui es vol aprimar està disposat a sacrificar-se però necessita que li vagin posant medalletes conforme ho fa bé. Aquestes medalletes són els ànims i les felicitacions dels que l’envolten – “ coi, noi t’has aprimat”, “ coi noi, ara sí que fas goig”, “ coi, noi, com t’ho has fet per tenir aquest cos Danone” -.
L’idea és que, si fan bondat durant quinze dies i no abaixen el pes, és que hi ha alguna cosa que no rutlla i s’ha de canviar i no hi ha ni Y ni Z que valguin. Però, ja dic, probablement sóc el menys indicat per donar un consell en aquest àmbit. I podría ser que estigués profundament equivocat una vegada més…
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
LadyNight |
ánim persi!!!
Tuesday, February 23rd 2010, 6:04 AM
no desesperis, si et menges el cap amb això t'agobiarás moooltíssim i al final ho engegarás a pastar fang. jo de tu no em pesaria un cop cada dia, com diu la teva metgessa, millor un cop per setmana, aixó si, que sempre sigui el mateix dia de la setmana i la mateixa hora.
al principi fa molta raia quan veus que tothom al teu costat s'está cruspint un entrepà com Déu mana, o un guissos que estan boníssims, tu no pots fer-ho, però quna desprès vas veient el resultat t'alegrarás d'haver-ho fet!!
ánims persi!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
