| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DIETA
 diumenge 21/febrer/2010 - 05:02  835  12
Començo per enèssima vegada a la meva vida una dieta. Em sobren ni més ni menys que 28 quilos. En peso 108 i n’hauria de pesar 80. No sé quants mesos estaré passant gana, però, fet i fet, això no és el que més em preocupa. Per la meva experiència d’altres règims sé que la primera setmana és la més complicada de passar i que després més o menys t’habitues a menjar menys i d’un altra manera i fins i tot el fet d’anar perdent pes és un dels alicients de la teva vida.
El que més em preocupa és que, cada vegada que he fet dieta, després no només m’he tornat a engreixar sinó que s’hi ha afegit una propina de quilos. Es a dir, és com si ara arribés a pesar els 80 que el metge diu que he de pesar i després de mica a mica no només tornés als 108 sinó que anés a parar als 114 o als 115.
Però bé, la raó em diu que aquest és un problema que m`he de plantejar quan arribi als 80 quilos que són el que he de pesar. Que ara em preocupi per recuperar després el pes, simplement no toca, ara toca perdre pes. Després ja veurem què cal fer per no recuperar aquests quilos.
Tota la meva vida he estat gras. Un dia un dels metges que vaig visitar em va dir que l’obesitat és una malaltia que m’acompanyaria tota la vida per més dietes que fes i suposo que aixà serà .
Però és que, a més a més, l’educació dietètica que vaig rebre a casa dels meus pares va estar més basada en els princpis del plaer de la gastronomina que no pas en els prncipis de l’alimentació sana. Ma mare sempre fou una cuinera excel.lent, d’aquelles que si hagués tingut un restaurant no sé quantes estrelles Michelin li haurien donat. Cada dia del món anava a la Boqueria i comprava el bo i millor que trobava. I després a casa cada dia hi havia un tiberi festiu. I, quan celebravem una festa, hi havia directament un banquet.
Ma mare era una dona que havia viscut la guerra i la posguerra i que estava obsesionada amb que jo mengès. Ella havia patit gana i no volia que jo em patÃs.
Crec que fins i tot en la seva època d’una criatura més o menys rodoneta deien que era bufó, al contrari del que ha passat després, que el bufó és el prim o l’atlètic. Fins i tot de més gran, quan ella havia de saber que per mi el menjar era quelcom important al que no renunciava fà cilment, quan feia algun viatge, el primer que em preguntava era si ja havia dinat o ja havia sopat i què havia menjat, com si jo hagués freqüentat mai els McDonalds o similars...
Per la seva banda el meu pare potser no era tan exagerat menjant però era l’home del refinaments. Exigia – en el marc d’una famÃlia menestral benestant barcelonina – anar ben servit. Marisc dos o tres cops per setmana. Els millors vins. Etc.
Per acabar de reblar el clau resulta que la casa dels meus pares era una fleca-pastisseria on hi havia tota la meva botiga a la meva disposició sempre. Quan feia la carrera i treballava de flequer em fotia uns esmorzars impresionants, uns esmorzars que avui penso que servirien per esmorzar a tres o quatre persones pel cap baix.
El meu casament va suposar perdre un paradÃs gastronòmic, és clar. La meva dona no és una cuinera dolenta però està a anys llum de ma mare. I això és aixà no per manca de talent sinó perquè la cuina no l’interesa. Fa una cuina de supervivència. Una cuina que, en general, té dues grans coordenades: ser una cuina sana i estar-se el mÃnim temps possible a la cuina. És a dir que està a les antÃpodes de ma mare.
Sembla que amb els 20 anys que matrimoni jo ja m’hauria d’haver acostumat a la cuina de la meva dona però no és aixÃ. El fet que ella dini a la feina ha fet que jo normalment hagi dinat de restaurant. I quan he anat de restaurant gairebé mai no m’he guiat pel criteri de la meva dona – que el menjar sigui sa – sinó pel criteri de ma mare – que el menjar sigui saboròs-, que en definitiva és el meu criteri.
I aquà estic jo als meus 47 anys, amb 108 quilos i havent-me d’aprimar 28 una vegada més.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Merce_DI |
Ei! Puc fer un suggeriment?
Monday, February 22nd 2010, 1:51 PM
A veure.. si et serveix de cònsol jo també estic a dieta, i ho sento pero no disfruto amb el menjar.. aixi que jo penso que m'engreixo de l'aire. Pero à nims!!
Només volia comentar-te una coseta.. i potser ja em surt la vena professional. No se quan medeixes, pero fixar-te la meta de 80 kg (depenen de la teva constitució) potser és massa. Jo de tú em plantejaria fer-ho a poc a poc. Ara peso 108, dons bé, hem d'arribar als 95kg. I quan siguis aqui, plantejar-te els 85kg. (i et recordo el tema constitució i alçada). Si et planteges, ara, que t'has de treure 28kg s'et farà molt més feixuc. Pensa-hi!!
I respecte el fet de que menges a fora de casa. Dues opcions: pots portar-te a la feina menjar fet a casa? hi ha moltes empreses que tenen una zona reservada per menjar, i et podries bellugar amb à pats menys calòrics, pero saborosos.. a part de que hi ha al mercat diferents tipus de bosses amb recipients per poder-los portar (es que jo menjo de carmanyola pel tema de feina i horaris). I si forçosament has d'anar al restaurant fes una cosa, que se que és dificil pero ves-ho intentant. Encara que a casa t'inculquessin el fet del bon menjar, intenta posar un primer plat lleuger i el segon un que et faci més grà cia (o al reves). Plantejat, per exemple, fer dels 5 dies, 3 dies amb à pats més sans (com diu la teva dona). Ja que has de menjar fora de casa a l'hora del dinar, a l'hora del sopar belluga't amb à pats més lleugers i menys greixosos (amanides, verdura, fruita, peix, là ctics..) per "compensar" el dinar.
Ja et dic que a lo millor m'ha sortit la vena professional, pero potser et serveix d'ajuda per aconseguir el teu objectiu (o el que t'han marcat). Pero facis el que facis: molts molts à nims!!!!
|
|
Vegana |
...
Monday, February 22nd 2010, 6:22 AM
Hi ha factors endògens i exògens, és clar. I en Persi ens ha parlat dels exògens, d’hà bits adquirits durant la seva infantesa que no ha estat capaç de revisar en benefici de la seva salut a curt, mig i llarg termini.
La major part del sobrepès del primer món (a banda de ser causa i efecte de moltes altres desigualtats) és un factor més socio-cultural que genètic. Només cal observar com creix l’obesitat infantil entre la nostra cultura i espècie: una nova epidèmia que fa que les criatures tinguin uns problemes de salut que no els pertocaria per edat.
I si hi ha malalties darrera, com apunta l'Errà tica a la compulsivitat i l’angoixa, també són tractables per altres tipus de professionals, pq la salut cal abordar-la des de múltiples punts de vista.
Jo no et culpo, eh? Persi, i no crec que et calgui tant un règim estricte que et faci perdre i després guanyar-ne encara més, com un canvi de tries alimentà ries i d'hà bits, i que el visquis com un guany saborós-saludable.
:)
|
|
erratica |
només un apunt
Monday, February 22nd 2010, 5:38 AM
no oblidem que la obesitat es una malaltia, i que no tot es tant senzill com apunteu, el cos a partir d'un IMC no respon com seria esperable, a part jugem amb els IG i sense deixar de banda altres transtorns associats com la compulsivitat o l'angoixa. Cal tenir en compte que el teixit adipós actua com una glandula amb funció hormonal i que això complica encara més la situació metabòlica.
No podem passar per alt els metabolismes basals, alguns d'una tirania espantosa.
Si tot ho relativitzem a una tria, com apunta la vegana, el que estem fent es culpabilitzar a les persones obeses, els hi estem dient que si son aixà es perquè ho han triat, o s'han equivocat en la tria... no es tant simple.
|
|
Vegana |
Vaaaa que són Tries!!!
Monday, February 22nd 2010, 3:56 AM
Ahir llegia al Rojas Marcos (el psiquiatra) i el Valentà Fuster (el cardiòleg) definint les nostres societats com obesogèniques, o sigui: que promouen l’obesitat amb una oferta descomunal de menjar hipercalòric i ple de greixos saturats, i que alhora penalitza els individus que segueixen aquesta norma pel cost sanitari que socialment té aquesta epidèmia
(societat de control, en diuen algunes altres ;)
Mira, més que criteris de programació de sabors (que són educables ;) el que has de decidir és si tens ganes de viure més temps i amb més salut, arribant i mantenint el teu pes ideal per allunyar els riscos derivats d’aquest hà bit alimentari que et dirigeix a coses com la hipertensió, diabetis, problemes cardÃacs, cà ncer de còlon i pròstata o pà ncrees... (i en les dones al de mama, úter i ovaris)...
Persi, com tot en individus lliures, només és una tria que es pot viure com una pèrdua o com un guany. I tu tries!!!
:)
|
|
palma |
jo soc de engreixar he arribat al pesar
Sunday, February 21st 2010, 1:15 PM
hauria de pesar 78 kg.tenc una dieta de per vida poc agresiva que no me permet estar en els 78 pero si en 90...combino habits saludables amb no privarme de caprixos.me prenc un te amb pamboli i un suc de taronja....agafo menys la moto i camino mes... sempre,tenc l'habit de aturarme a ses fruiteries a comprar 20 o 30 centims amb una fruita que trio amb molta meditacio,i me la menjo al traball.....puc fer 5,6 km diaris amb una cosa i laltre....a l,hora del dinar es posible que vagi a fer un menu al bar.del primer i el segon trio un sol i negocio amb el cambrer un got de ribera del duero bo per compensar que sols me jalo un plat. a la tarda segueixo fent alguna fruita,tes,cafe amb llets,cervesses...I A DORMIR FORA SOPAR...fins que al mati,mort de fam faig l' important almorcar avans citat...MOLTA SORT I ANIMS
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
