| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL TRIST DESCRÉDIT DE LA BONDAT
 dissabte 20/febrer/2010 - 05:10  622  13
“L’únic símbol de superioritat que conec és la bondat” Antonio Machado
Una amiga em demana que li digui quina trobo quina és la millor qualitat que té i quin és el seu pitjor defecte.
El defecte el deixarem de banda perquè hem de ser discrets per a no perdre les amigues i perquè, en el fons, ens les estimem gairebé més pels seus defectes que per les seves virtuts. En el fons els seus pocs defectes ens consolen de la munió de defectes que ens trobem a nosaltres mateixos. La perfecció dels altres sempre és odiosa. Es diu que fou per la seva perfecció pel que fou crucificat Jesús.
Li dic que, per mi, la seva millor qualitat és que es bona persona. Quan li dic això pensó que la bondat és la suma de totes les virtuts, allò que busquen totes les religions, allò que cerquen totes les filosofies, allò que en definitiva és la finalitat de la persona com a persona en aquesta vida.
Penso que dir-li a una persona que és bona vol dir que la consideres bella, que la consideres sàvia, que la consideres valent, que la consideres una persona útil pel progrés del món, que la consideres forta, que la consideres lliure, que la consideres intel.ligent, que la consideres culta.
Que et sents molt afortunat que ella t’estimi encara que no sigui com tu voldries, perquè no hi ha res més preuat que l’amistat d’una bona persona.
Però ella queda decebuda. S’esperava que jo li enumerés altres qualitats que potser a primera vista vesteixen més. I em diu una cosa que em sorprén: que la seva dona de fer feines també és una “bona persona”.
Com que no conec la seva dona de fer feines no puc fer comparacions que, en definitiva, sempre són odioses. Però estic segur que ella sap que si té una dona de fer feines que és una bona persona està de sort. No totes les dones de fer feines són bones persones. Ni ho és tothom.
Nietzsche deia que el super-home, aquell que aconsegueix el poder i a través d’ell la llibertat i la bellesa, com a últim pas cap a la seva perfecció ha de ser bo. Això és quelcom fonamental que els nazis, quan val llegar-lo, van oblidar obsessionant-se amb la bellesa i el poder. La culminació era la bondat, una bondat incompatible – no cal dir-ho- amb una dictadura, una guerra, no sé quantes vexacions i no sé quants camps d’extermini. .
Ser bona persona és més difícil com més poder i més coneixements tens perquè tens més eines per a ser egoísta i aprofitar-te dels altres. Jo entenc, per tant, que l’esforç, l’actitud i les activitats que ha de dur a terme la meva amiga per ser bona són més complexes que les de la seva dona de fer feines.
La bondat és humil i fraternal i enlloc no està escrit que els que tenim carrera siguem èticament superiors als que treballen en oficis més modestos. Ni està escrtit enlloc que siguem més intel.ligents. Ni que siguem millors. O es que una dona de fer feines, una dona de la vida o un escombriaire no pot ser una gran persona, una persona sàvia –malgrat que inculta- de les que tinguem moltes coses per aprendre?
Jo tinc moltes coses a aprendre de la meva senyora de fer feines. Es una senyora que malgrat la seva edat, malgrat la seva salut precària, malgrat la seva condició social, no només treballa en un dels oficis més desagraïts, mal pagats i mal coberts sinó que ho fa amb una alegría envejable que sovint em fa pensar en Santa Teresa de Jesús. De cap de les maneres puc arrivar a la conclusió que jo sóc millor que ella. Tinc la sensació que a la carrera de la vida ella és una catedrática i jo un fill d’una familia benestant a qui li han anat regalant les notes. O no?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Persi,
Monday, February 22nd 2010, 4:48 AM
fa uns anys, les dones “de fer feines” van aconseguir fer una mala passada a algunes dones “senyores”. Això va passar quan, a terminis, van poder-se comprar els mateixos abrics de pell d’animals morts que les seves senyores mostraven orgulloses com a extraordinari regal del seu marit. El motiu? Doncs es veu que van intentar trencar el classisme imitant conductes, diria que d’estúpida façana, de les dones que en teoria vivien millor que elles...
La diferència entre els abrics era indistingible (els animals havien viscut igual, havien estat assassinats igual, havien estat despellejats igual...) però hi havia una diferència palpable que va fer que les “senyores” menystinguessin de cop a les seves “criades”... i és que les dones “de fer feines” havien suat l’abric abans de comprar-lo a terminis, mentre les altres van veure que, a terminis, els anava sorgint el penjador de l’abric al cap, en extraordinària forma de banyes. I això les deixava estèticament tocades davant porteres i senyores de fer feines, i llestes per ser novament regalades pels seus marits, aquest cop amb un val descompte per cent operacions aleatòries a la corporación dermoestética. Porque tu lo vales.
No dic que sigui el cas de la teva amiga, eh? Que de tot hi ha al món. Però segons quina sigui la seva edat, i per estadística, li tocaria penjador (i així potser es podria entendre la seva reticència a ser comparada amb una dona necessàriament “inferior” a la mida dels seus penjadors).
|
|
bertran |
M'ha agradat
Saturday, February 20th 2010, 5:52 AM
l'entrada al bloc. Ha estat instructiu.
Personalment la bondat és una de les coses que més valoro d'una persona. És amb la mena de persones amb les que et sents agust i segur. Amb les que tens ganes d'estar. N'hi ha que transpiren bondat per tots els seus porus i d'altres que la tenen amagada.
Hi ha gent que al primer cop d'ull ja saps que no farà cap mal, que interiorment no sents cap necessitat de protegir-te'n i amb les que sents una profunda necessitat d'ajudar.
Penso que tota la bondat com dius és valorable, i independentment si té carrera o no, està clar. Tot i que personalment trobo que aquella gent amb poder, coneixements, inteligència... i que a més l'utilitzen per fer bondats son, si pot ser, més valorables per això que dius que els seria més fàcil aprofitar-se'n.
Pel que fa a les feines trobo que és independent de la feina en si, trobo que el més important és ser digne. Hi ha "xupòpters" i altres que suen cada caler del seu sou.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
