|
Per si alegra l'estona d'algú
dimarts 25/març/2008 - 06:02 1905 1
Em captivÃ
un somriure de núvol sense pressa
i una mirada de lluna blava.
El vent,
mar enllà ,
cremava la pell dels pescadors
(corrosió lenta d’uns rostres
llunyans i vells).
A la platja,
ancorats a somnis de flonjor morada,
el món
ens empenyia a estimar-nos,
a solemnitzar
el triomf dels sentiments.
Els silencis,
vençuts,
es quedaren
al fons dels miralls.
Corniol_____
|