| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
El català, un exotisme?
 divendres 19/febrer/2010 - 07:09  644  5
El passat dijous, ahir a la tarda, vaig anar a Barcelona a fer una dinàmica grupal a una important empresa de treball temporal. Es tracta d'una de les moltes oficines que té per Barcelona però especialitzada en perfils d'oficina, comercials i derivats (que encara no he entès).
La història comença fa unes 2 setmanes que vaig fer una entrevista de feina en una empresa propera a aquesta ett. Al sortir vaig veure la oficina de la citada companyia de treball temporal i entro decidit a abandonar el meu CV a una nova sort.
"Hola, venia a deixar el meu Cv i saber com esteu de feina...."
"Pues muy mal, no tenemos nada" (em pregunto llavors com es guanyen la vida una empresa on els fonaments bàsics productius és tenir clients que els demanin personal subcontractat). Tot un misteri que fa temps no acabo d'entendre, o si...?
"Pero puedes rellenarme esta ficha" (un tros de cartró de 10x10cm per posar les dades bàsiques: nom, dni, telèfon, disponibilitat, tipus de feina que busques)
Quan acabo d'omplir aquest cromo inútil em diu:
"Ahora en la compañía estamos realizando dinámicas de grupo a los candidatos, puedes venir el jueves a las 17:00h?
"Però, teniu alguna oferta actualment que encaixi amb el meu perfil?"
"No, ahora no tenemos nada, pero puedes venir a la dinámica de grupo y así lo tendremos más fácil para cuando salga alguna oferta que encaje con tu perfil"
Miro l'agenda, i accepto fer l'excursió a Barcelona un altre dia tot i saber que serà perdre el temps una dinàmica d'aquestes.
Dijous, 17:00h
Arribo puntual i li comento a la recepcionista (diferent de la que vaig parlar l'altra vegada) que vinc per la dinàmica de grup.
"Ah, pase al primer despacho a la derecha"
Es tracta d'una sala horitzontal de parets amb dissenys corporatius i fotos de nois i noies joves i immaculats amb frases sobre que el talent són ells, que si tens talent ets de la seva família i més bestieses que no recordo.
Compto unes 15 persones. Només som tres nois. Tres noies estan explicant la seva vida laboral anterior com si ja es coneguessin de fa molts anys. Però s'acaben de conèixer.
"La culpa es del tripartido!, todos estan enxufados!" "Yo antes tenía un restaurante de propiedad pero lo cerré" "Yo estuve 1 año en el ayuntamiento X y allí los funcionarios no hacían nada! "Yo quiero hacerme funcionaria!" "Yo también!, es un chollo, con la que está cayendo!"
Passen 10 minuts i entren dues noies joves. Una té nom de flor, morena llavis turgents, curves i sines delicades. Mirada penetrant, porta una llibreta negra i un bolígraf. La segona noia, també jove però menys interessant es presenta a ella i a la seva companya amb nom de flor. "Buenas tardes, como ya sabéis vamos a realizar una dinámica de grupo. Bueno, yo soy C i mi compañera es F. En primer lugar váis a presentaros y nos resumís rápidamente vuestra experiencia y qué trabajo buscáis"
Sóc el penúltim a despullar-me en aquest carnestoltes.
La noia F va mirant a cada un de nosaltres mentre anem fent les presentacions i no diu res. Només va apuntant alguna literatura misteriosa en el seu almanac particular.
Al finalitzar la ronda de presentacions ens fan llegir individualment una història que ja coneixia d'altres dinàmiques esperpèntiques similars. N'he trobat la història a la xarxa i feia així:
"Una mujer, cansada e infeliz por la cantidad de horas que trabaja su marido en viajes de negocios, pone los cuernos a su marido con un hombre que vive al otro lado del río del pueblo donde vive.
Un día cualquiera durante la noche, el marido llama a la mujer al móvil para avisarla de que se suspendió su viaje y que está volviendo a casa, por lo que la mujer sale corriendo de casa de su amante para volver a su casa antes de que su marido llegue.
Sin embargo, al intentar cruzar por el puente, se encuentra con un loco armado con un arma que amenaza con matarla si cruza. La mujer retrocede, pero sabe que cruzar ese río es la única forma de llegar a su casa. Un poco más abajo encuentra a un barquero, que le ofrece cruzar a la otra orilla en barca si le paga 10 dólares. La mujer acepta, pero en ese momento no tiene dinero encima, asi que el barquero se niega a llevarla si no le paga por adelantado.
La mujer entonces se acuerda de que al lado de la casa de su amante vive un viejo amigo. Al llamarle éste la dice que siempre ha estado enamorado de ella, y que ella nunca le hizo caso. Resentido, se niega a darle dinero para el barquero.
La mujer opta por ir a casa de su amante para pedirle el dinero, pero éste, temiendo que se trate del marido enfurecido, no abre la puerta. Llena de desesperación porque se le acababa el tiempo, cruza el puente, y el loco tal y como dijo, la mata."
Seguidament de la lectura procedim a consensuar culpables, innocents... La dona del restaurant defensa que la culpable és la dona per una mala estratègia doncs mai li havia d'explicar al seu amic bojament enamorat d'ella que estava posant les banyes al seu marit amb un amant... jo penso com ella. Un altre noi parla que el culpable és el boig doncs és qui causa la fatal acció... surt la diferència entre culpa-responsabilitat. Arribem a un acord, culpa: el boig. responsabilitat: la dona.
Fi de la dinàmica.
En tota la dinàmica només una persona ha utilitzat el català. Si bé és cert que la dona del restaurant quan se li dirigien en català ha demostrat un domini d'aquesta llengua.
Em pregunto perquè aquesta persona exòtica d'entre 15 més dues consultores de la companyia i la recepcionista, és a dir, 18 persones era la única que parlava una llengua diferent de les altres que uniformement usaven el castellà. La dinàmica va ser una pèrdua absoluta de temps. Però la sensació de sentir-me una relíquia d'un present que dissortadament sembla que en alguns indrets és passat és cada dia més present. I a Barcelona aquesta sensació és més intensa que ahir i... menys que demà?
Si Catalunya no fa un pas ferm endavant per assolir la independència no només la llengua catalana serà un exotisme tot convertint-se en un entreteniment per antropòlegs, historiadors i altres estudiosos, sino que aviat, tota la nova fornada migratòria que ha rebut la nació (1,5 mil·lions els últims deu anys) s'integrarà amb la llengua que els sigui no exòtica, és a dir, amb castellà.
Si Espanya fos un estat diferent on totes les llengües, pobles i nacions que la integren tinguessin el mateix respecte que si té la llengua de l'antiga corona de Castella el català no seria cada dia més exòtic.
Adéu Espanya, no respectes qui s'aparta de la fila que fa tants segles has marcat amb sang i sofrences.
Adéu, Adéu, Adéu!
¡¡*¡¡
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
molt bé
Friday, February 19th 2010, 10:12 PM
vaja per lo que vas pasar,jo els enjego directe,de fet ho vaig fer una vegada.Per el català no pateixis,sobrevivim,desde fà segles,som tosuts,visca¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡,pero ens tenim de posar en marxa,es tot ,es aixi de simple i de dificil,pero toca l´acció,no la queixa,es el que penso.
Una abraçada
Dolors
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
