| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
La conxorxa dels enzes” (“A Confederacy of Dunces” )
 divendres 19/febrer/2010 - 03:11  887  5
La contraportada de la versió castellana del llibre (la catalana, que existeix, he estat incapaç de trobar-la) diu que Ignatius Really “és una barreja d’Oliver Hardy delirant, Don Quixot adipòs i Sant Tomàs d’Aquino pervers” i jo només hi estaría d’acord en part.
D’entrada crec que a aquesta definició li manca un tret molt característic d’Ignatius, que és el dandisme. No em costa gens imaginar-me’l com un alter ego de Wilde o de Bauldelaire, amb el seu pintoresquisme a l’hora de vestir i a l’hora de pensar.
La figura d’Oliver Hardy hi encaixa més a nivel físic que no pas a nivel psicològic. Hardy –contràriament a Stan Laurel – és el fort de la parella, mentre que Really és el feble en totes les seves relacions. En la relació amb les dones –amb això cal dir que li passa com a tots els mascles del món-, a la feina, amb els coneguts, etc...
Aquesta feblesa li ve donada per la seva doble condició de Quixot i de pobre. Així com el Quixot es va poder permetre el luxe d’anar a fer el ximple per aquells mons de Déu, el drama d’Ignatius és que necessita diners per pagar un deute i una vegada i una altra topa amb la realitat, cosa que, tant en aquesta novel.la com en el Quixot, malgrat la comicitat aparent, en el fons és una descripció molt amarga de la vida de l’autor. I si no pensem en el suicidi de Tool.
I ja em perdonaran però jo no veig en absolut a Ignatius com un Sant Tomàs d’Aquino pervers. Ni el veig sant, ni el veig escolàstic, ni el veig pervers. No el veig sant perquè és una persona profundament egoísta. Malgrat les excuses que es dóna, no fa altra cosa que pensar en ell en tota la novela ( és clar que això és quelcom que també fem nosaltres la major part del temps: per això nosaltres tampoc no som sants, dic jo…); no el veig com un escolàstic perquè, malgrat les seves referències constants a Boeci i al món medieval, Ignatius és incapaç de tenir un sistema intel.lectual o filosòfic.Ans al contrari, les dificultats que li posa el ser pobre i ser negligent fan que hagi de redefinir el sistema una vegada i una altra. Ignatius és, simplement, un escriptor que es creu un geni –i ho és- i que no només no se sent reconegut sinó que la societat li va dient que no serveix per a res, ni tant sols per tal de vendre saltxitxes.
El segon personatge en importancia de la novel.la és sa mare. Malgrat tot –en aquest cas Tool- se l’estima i l’aprécia. Malgrat que Ignatius –ara parlo d’Ignatius i no de Tool- té una visió molt crítica de sa mare el que queda clar és que ell és molt més egoísta. En el fons el que voldria la mare és que Ignatius és guanyés bé la vida amb una feina senyora i potser que el seu fill fos capaç de desplegar les ales anant a viure amb una noia. Però resulta que la sobreprotecció que ha donat al seu fill ha tingut com a conseqüència esdevinir imprescindible per a ell i, per tant, és el fill qui és nega i fa tot el possible per tal que sa mare tingui amics i promesos.
Tanta és la presió i tantes són les extravagàncies del seu fill que l’intenta tancar a una clínica psiquiátrica per a continuar protegint-lo d’ell mateix.
Mirna, l’antagonista de Ignatius, és el revers de la seva moneda. Un revers, amb tot, relatiu perquè ambdós comparteixen quixotisme. Només que si el quixotisme d’Ignatius és medievalitzant i dandi, el quixotisme de Mirna és revolucionari i grungie. El seu intercanvi de cartes està plantejat com un partit de tenis entre dues persones que no viuen en la realitat i que es detesten i es necessiten a l’hora perquè no troven altra gent que faci cas de les seves cabòries pseudo-intel.lectuals. Finalment és Mirna qui rescata a Ignatius d’anar al psiquiàtric i se l’emporta amb ella. Ell es veu que busca en ella un substitut de sa mare i, pel que fa ella, la verita és que és difícil saber què busca. No perdre el seu únic interlocutor possible. Potser.
A banda d’aquests tres personatges principals els que més m’han cridat l’atenció són els que es mouen al voltant de la fàbrica de pantalons en la que Ignatius treballa una temporadeta d’arxivador a les oficines aconseguint a l’hora insuflar-hi vida i fotre-ho tot potes enlaire:
El director: el González – Gómez, que sembla el més patètic de tots perquè és l’únic que es pren la seva feina seriosament.
La vella Trixie a la que hauríen de jubilar però no jubilen per a que se sentí útil en aquesta vida.
L’esposa del propietari que mai en la vida ha fotut brot però es creu amb el dret – i fins i tot en l’obligació- de donar lliçons de moral al seu marit extorsionant-lo amb llurs filles, fins que les tornes es giren contra ells per la demanda d’uns clients i llavors es torna la persona més egoísta que hom pugui imaginar per tal de conservar la seva posició social.
El propietari de la fàbrica que l’odia amb tota la seva ànima i procura anar-hi el menys possible. No se sap si l’odia perquè li recorda la perfecció del seu pare -que emprenyador deu ser tenir un pare perfecte, fet i fet, la perfecció només és suportable en les esposes, i encara…- o perquè senzillament considera que ha vingut al món a passar-s’ho bé i no a perdre el temps fabricant pantalons…o per les dues coses i encara més…
A Confederacy dels enzes
Darrera del ritme brillant de la novel.la, del seu to hilarant i de la sátira perfectament dibuixada s’hi amaga una profunda amargor. L’obra ens descriu les peripècies d’un individu profundament inadaptat que, malgrat la seva exquisida formació i intel.ligència ( o, millor dit, degut a la seva exquisida formació i intel.ligència ) esdevé un pidolaire social i emocional. Es una mena de Quixot del segle XX a qui no és la follia sinó la lucidesa el que el fa rebre hòsties per totes bandes.
Les constants referències a Boeci – filòsof que va haver d’acceptar ressignadament la tortura i la pena de mort- són un botó de mostra de l’amargor en que vivía l’autor. Podia haver acudit a Marc Aureli, Epicet o Sèneca però va optar per un autor cristià perquè potser la ressignació cristiana té un punt d’optimisme i d’esperança que els pensadors pagans no tenen.
En definitiva una novela brillantíssima, divertidíssima i molt amargant.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
hehehe,
Saturday, February 20th 2010, 6:52 AM
era fàcil recomanar aquest llibre Persi. És com dir que al Bulli segur que menges com un rei.
A veure, tampoc he llegit tants llibres.. però deduint que t'agrada la novel·la irònica i àcida com és aquesta doncs a mi em va agradar molt:
El retrat de Dorian Gray (Oscar Wilde) - ironia en estat pur, d'impescindible lectura
Animals Tristos (Jordi Puntí) - bon dibuix sobre les relacions de parella, en van fer una adaptació cinematogràfica
Menos que cero (B.Ellis) - primera novel·la d'aquest nord-americà, sexe, drogues i deshumanitzaciót total en la vida d'un parell d'adolescents a los Ángeles
Houellbecq (geni francès) - Ampliación del campo de batalla, Las partículas elementales, Plataforma, Lanzarote. Autor odiat i estimat en el mateix grau. Per mi és un retratista dels budells de la societat actual (la francesa en el seu cas, però perfectament extrapolable a altres societats occidentals com la nostra, deshumanitzada i on només val qui ets i què tens. No et deixa indiferent).
Tu que ets advocat et recomano una joia del Melville,
"Barleby, l'escrivent". Poc més de 100 pàgines o menys sobre la història d'un escrivent que renuncia al treball però silenciosament reclama el dret a existir. Escrita fa més d'un segle, crec que es va avançar molts anys en la deshumanització que patim avui en dia.
Una frase d'aquest últim llibre: "La felicitat festeja la llum, i per això ens sembla que el món és alegre; en canvi, la misèria s'amaga ben amagada, i per això ens sembla que no existeix" (Barleby, l'escrivent. Melville)
Salut i bona lectura! ei, si em vols recomanar alguna lectura sóc tot orelles!! que en tinc un munt per descobrir.
;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
