| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de xainegre
|
|
| |
Societat contradictòria
 dijous 18/febrer/2010 - 06:25  1369  6
Entre volta i volta de volant, assegut al cotxe, vaig sentir per la ràdio que una dona en edat fèrtil va pagar 4.000 Euros per congelar alguns dels seus òvuls. El motiu era per guardar-los per quan decidís ser mare. La natura en la seva llestesa fa que a mida que avança l’edat maternal els òvuls siguin més febles i més difícils de ser fecundats. Per tant fent això s’assegurava d’alguna manera que tinguessin bona fertilitat al moment que ella decidís tenir descendència. Es veu que no li convenia quedar embarassada, no era bon moment perquè estava endinsada en una feina. Feina per altra banda que li permet pagar aquesta quantitat d’euros pel dia de demà. Ella estava contenta i deia que no ho trobava car si ho compares amb un cotxe i no sé quantes coses materials més va anomenar. Aleshores jo pregunto: no seria millor deixar fer el seu curs a la natura? La dona deixaria de treballar i d’ingressar diners però s’estalviaria la quantitat desorbitada per la congelació. Clar que amb la competitivitat que tenim corre el risc de que el seu lloc l’ocupi una altra.
Milers de parelles es troben també que per anar els dos a treballar, novament per fer front a totes les despeses materials induïdes, han de buscar una guarderia que els costa el sou d’un dels dos. No seria millor que el pare o la mare (que decideixin ells) es quedés a cuidar el nen o nena i així estalviar uns horaris intempestius per la criatura? Seria important que tinguéssim uns permisos de maternitat adequats fins que els infants puguin anar a l’escola als tres anys. I és que ho he manifestat altres vegades, m’esgarrifa la idea que una criatura de tres mesos s’hagi de passar a la guarderia des de les 8 del matí a les 8 de la tarda.
Amb aquests exemples vull posar de manifest que cada vegada amb el progrés desenfrenat i la societat descompensada que estem muntant estem alterant els cicles naturals i vitals. És un tren de difícil aturada que es manifesta poc a poc i mica a mica en el caràcter de les persones, dels nens, dels joves... Un estrès constant que no ens deixa pensar ni avorrir. Tant sa que és avorrir-se! Els nens cada vegada més dispersos els costa concentrar-se i organitzar-se. A més estan sobreprotegits ja que la poca estona que els tenen els pares els porten entre cotons.
Potser seria moment de començar a pensar què hem de fer des d’aquesta societat on l’únic debat que sembla preocupar és l’horari escolar amb els canvis que es proposen. Hem de posar el cascavell al gat plantejar-nos un canvi social a l’engròs. Però clar el capitalisme amb el seu consum desenfrenat no li interessa. Acabo amb una frase de “Toro Sentado” : “Quan l’home blanc hagi matat l’últim animal, hagi tallat l’últim arbre i hagi acabat amb totes les plantes. S’adonarà que les pedres no es mengen”
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Pitia |
Vaja....
Friday, February 19th 2010, 10:57 AM
si faria falta un canvi, però radical, ehhhh!!!!! Que avui parlant amb una companya de feina, li deia, entenc perfectament l'empresa privada que no vol dones amb fills i és que per un motiu o altre sempre faltem més a la feina per culpa dels nostres fills. I, pensant, pensant, no creus que potser la cosa se solucionaria si els pares en general, i no en particular, s'involucressin més en les tasques familiars????????
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
