|
the rumble fish
dimecres 17/febrer/2010 - 06:37 928 2
Cada cop em sentia mes i mes petit, era com si l’univers que m’envolta en volés engolir....sento com si fos el Final, tanco els ulls i....
De sobte i per art de màgia apareix-ho dins d’una peixera, i si, convertit en una mena d’encreuament entre lluç i mero. Rera el vidre observo atonit persones que em resulten conegudes: amics, familiars...........persones varies: poetes, politic i predicadors...... Com sols puc que contemplar rera del vidre que em separa de la “realitat humana”, observo, el que veig em deixa peix-atonit, la majoria de la gent divaga pel seu mon amb cara de pocs amics, taciturns, tristos..........no puc dir res, ni participar, tant sols donar voltes al cau de metre per metre.........m’envaeix la impotència de qui sols observa passiu.
De sobte veig unes bombolles al meu costat, em giro i veig una peixeta de colors llampants, nedant amb una harmonia increïble.......no puc deixar de moure la cua...
-Blup, blup, hola que fas aquí, ets nou oi?
-Blup, blup, si........tant sols observo (qualsevol dona explicacions)
-Blup, blup, jo no t’ho recomano, últimament l’espectacle es lamentable.
-Blup, blup, i aixi, que fas per suportar-ho!
-Blupppppppppp, els intento distreure mentre volto per aquí, sembla que això els entreté
-Blupppp, una peixeta maca i altruista.........fas mes servei a la humanitat que els llibres d’autoajuda, t’ho puc assegurar!
-Blupppppppppp, que monu ets.......malgrat no entenc de que em parles!
-Bloooooop, saps, veus aquell de ma esquerra.......soc JO!
RINGGG!!!!!
|
|
|