| |
Setmana negra de Barcelona: el centenari de la CNT
 dimecres 17/febrer/2010 - 04:44  495  0
Tot i que a mi m’agrada definir-me com un anarquista de dretes ( si creiés en la bondat de l’home i no tinguès una famÃlia i un patrimoni per defensar probablement seria un anarquista a seques ), es a dir, un liberal; tot i que he llegit força els teòrics anarquistes del segle XIX com Bakunin o Kroptonin i no es pot dir que no simpatitzi en el fons amb les seves idees, la veritat ‘es que hi ha coses d-aquesta gent en la praxis que em molesten.
Per exemple, em molesta que el xicot que fa la primera conferencia comenci amb un Estimados companeros... Ei, no, de companeros res. Allo es una trobada literaria i no un acte sindical o partidista. I, fins i tot en el marc d/un acte partidista, a mi aquest tracte em molesta... A mi m-agrada que els conferenciants siguin rigorosos, em tractin amb respecte, de voste o de vos si es possibe i que no travessin uns limits de confian[a que ningu no els ha autoritzat a travessar.
La resta de la dissertacio d-aquest xicot, que potser es el cap de la CNT a Barcelona, a Catalunya o a Espanya va en el mateix to de meeting i cada vegada em va fotent mes nervios. Odio la demagogia amb tota la meva anima. Noto que insulta que meva pobra intel.ligencia i la meva pobra cultura. Sento com si m-escupissin sense cap dret al cervell i aixo m-irrita perque jo he anat alla a aprendre, no a que m-escupin.
La segona conferencia ‘es d-un vell revolucionari que parla de que es va carregar a aquell o aquell altre amb una alegria i una tranqulitat tals que fan posar la pell de gallina, no nomes com si matar una persona fos el mes normal del mon, sino com si fos quelcom del que hom en pot presumir a les velluries. No se, jo penso que si algun dia mato a algu sempre en tindre remordiments de consciencia. De fet, sense que aixo vulgui dir que compari persones i gats, que no ho faig, de petit vaig matar un gat sense voler i encara em crema l-anima. Per molt que hi hagues una revolucio en marxa, per molt que hi hagues una guerra en marxa, penso que aquest antihumanisme en la praxis dels anarquistes es inacceptable. Dinamita el seu meravellos corpus ideologic.
Les barbaritats que van fer els anarquistes durant la Republica van tenir com a consequencia que bona part de les classe menestral catalana es llances en mans del franquisme. Eran gent del CADCI, gent de la Lliga Regionalista i fins i tot d-Esquerra Republicana de Catalunya que quan van veure que Lluis Companys perdia el control del pais i armava a gent sense cap mena d-escrupols que cremava esglesies, colectivitzava fabriques, matava capellans, violava monges, matava burgesos i botiguers i, sobre tot, feia que l-ordre que fa possible la convivencia desaparegues per la violencia dels pistolers, en molts casos es va fer franquista.
Jo no m-he atrevit a dir res pero una pregunta molt oportuna hagues estat, no creuen vostes que les barbaritats dutes a terme pels anarquistes a les arees mes industrials de Catalunya van fer que les classes mitjanes catalanes s-adherisin al franquisme i, per tant, vostes foren un grans colaboradors en la victoria franquista
|
Contactes
Registra´t
