Avui invertia allò més preciat que tenim, el temps!, no m’agrada dir perdre’l sinó disfrutar-lo d’altres maneres… i m’he trobat aquest grup pel face: “Ama a quien te ama no a quien te ilusiona.”, m’ha portat a treballar la meva màquina, allò que permanentment em demostra que encara sóc viva…
És difícil saber/ voler obrir als ulls tan com per adonar-te de totes les coses, i encara es converteix amb una muntanya més complicada quan hem de separar entre el jo i les meves il•lusions, decidir si em cal o no i si realment ho vull amb totes les meves forces.
Observant i treballant, tot acaba tenint aquell color nítid que esperàvem, o millor dit que desitjàvem.
"NO DEJES QUE ELLOS TE ENGAÑEN
NI QUE TRATEN DE ENSEÑARTE, ¡OH! NO.
TENEMOS NUESTRA PROPIA MENTE
ASÍ ES QUE VETE AL INFIERNO SI LO QUE ESTÁS PENSANDO NO ES CORRECTO"
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't