| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Homenatge al conseller d'educació
 dimarts 16/febrer/2010 - 04:48  708  8
Fa dies que em miro amb indignació i incredulitat les maniobres del conseller d’educació amb el calendari escolar… i he pensat que li hauríem de fer un anunci com el de la cervesa damm en homenatge al barça...
Ell també es mereix un homenatge, com el conseller d’educació més inútil i ignorant en la matèria que ha passat per la conselleria, per ell i els seus assessors de despatx que mai han estat amb un guix als dits davant una pissarra.
Uns assessors que dediquen esforços a veure com manipulen el calendari, que tot i que sigui menys pedagògic, doni la sensació que els profes no tenim tantes vacances.
Més valdria dedicar temps i recursos a pensar com ho podem fer per millorar d’una vegada per totes la qualitat de l’educació, que no passa ara mateix per retocar i maquillar dies de festa. Que trist voler-nos assemblar a europa amb el calendari escolar i no amb la qualitat....
Un conseller d’educació volia ser el centre del món.
I quin és el secret es preguntava tothom?
Passar dels professors, i del diàleg amb els sindicats,
viure cara l’aparador, el desconeixement de la realitat
buscar sempre el vots, mai mostrar humilitat
sinó l’afany de protagonisme i de ser una divinitat.
Un conseller d’educació volia ser el centre del món
I quin és el secret es preguntava tothom.?
La feina ben feta, ja no recordem quan va ser l’últim cop.
estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema,
el seu avi Joan Maragall
Tot està per fer, en educació encara no hem alçat el vol
som els cues d’Europa, tot es possible, diria Martí i Pol.
Conèixer les aules, la comunitat d’educació,
no només acontentar als votants que odien als professors
mesures populistes, cap solució, quedar bé, es la única opció
Un conseller d’educació volia ser el centre del mon
I quin és el secret es preguntava tothom?
La passió la dedicació, la creativitat, la curiositat, treballar dur
i estimar el nostre treball ho posem els professors.
Llençar propostes irrealitzables, jugar amb el calendari,
no saber la realitat del dia a dia ja ho fa la conselleria
No ens hem de reinventar, però falten recursos per la situació actual
deixem els calendaris i mimem l’educació com cal.
Un conseller d’educació volia ser el centre del mon
I quin és el secret es preguntava tothom.
Si fem les coses com la gent de les aules sabem
I ens donen els recursos que necessitem
Hi ha res impossible? Què no aconseguirem?
I el que digui la conselleria tant se val, fum i més fum
El treball ben fet, no te fronteres ni te rival.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Pitia |
Erratica....
Tuesday, February 16th 2010, 9:31 AM
Estic molt d'acord en tot el que dius referent als polítics i la seva poca preparació per realitzar la seva feina, però discrepo en la necessitat de la setmana de vacances al febrer. A veure, el segon trimestre, com tots els profes, mares i pares sabem és el més llarg de tot el curs escolar, però el que potser ja no poden saber els pares i mares, és que a finals del segon trimestre és molt complicat donar classes a nens adolescents (pre-adolescents o post-adolescents) degut a que la seva concentració decau de manera proporcional a l'avanç del curs. No sé, erratica, si la solució és una setmana de vacances, però el que sí crec és que el segon trimestre necessita una aturada per agafar forces, i que quedi constància, per qui no ho sàpiga, que els profes no guanyem una setmana, sinó que la traslladem al juliol.
La veritat és que és un tema molt controvertit i si entenc la necessitat de millorar el sistema educatiu abans que preocupar-se per aquests menesteres.
Ja veurem que en treiem de clar!!!!!
|
|
Vegana |
Com que per coses de la vida...
Tuesday, February 16th 2010, 5:22 AM
he hagut de parlar amb molts polítics de molts colors, de primera línia i de segona classe, he pogut veure el que dius i més coses... de gestió del que els toca gestionar no en saben gaire res, i els satèl·lits que tenen al voltant, recavant informació per assessorar-los, s’encarreguen prou de no moure gaire peces per tal que, amb una mica de maquillatge, tot quedi “preparat per a la foto”.
Has vist “Sí, ministre”? Doncs això.
El sistema no funciona, però fem veure que sí cada quan toca anar a votar. I així ens va: un dia li toca el rebre a un col·lectiu, un altre dia a un altre... però com que tenim tanta por a canviar d’esquemes (ni que sigui mentals) i una memòria que esborra les coses que s’han d’esborrar per sobreviure... ‘nem fent...
i qui dia passa, any empeny... tristament (dic jo)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
