| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Cabrero
|
|
| |
El plaer de viure sol
 dilluns 15/febrer/2010 - 05:13  1957  8
consisteix, bàsicament, en no saber a qui mirar. Fas una bugada cada 7 dies, i sempre fiques el drap de la cuina, el mateix drap de la cuina, els mitjons i una mica de roba volandera, insuficientment bruta però rentable, lavable vull dir. Els macarrons de mig kilo, amb la salsa i la carn, et donen per una setmana, o els llences avorrit de formatge antediluvià, quan ja no tens gossos: en són part del botí de la senyora ex-senyora-teva.
Reflecteixen al mirall els teus ulls desitjosos, més que res d'escalfor, d'una conversa agradable, un cop deixes el món que es diu extern i estàs amb tu mateix. És una sensació agradable, i inèdita. Estàs bé.
Perquè vius en un món insoslayable, indòmit, on les multituds comparteixen, dia a dia i nit a nit, una terrible soledat de persones en multitud, de persones indivisibles, que comparteixen, de mutu acord, una abraçada extemporània i de vegades espontània, o no, el càlcul mil·limètric de les relacions personals.
No obstant i això, la felicitat emergeix com a l'últim recurs, viure sol o acompanyat, però viure per sobre de tot. Em costa molt viure sol, ho reconec. Però tinc el meu fill, alguns amics i amigues, i ganes de compartir aquests macarrons per a que no es facin malbé.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Mmmm...
Tuesday, February 16th 2010, 4:27 AM
Viure sola (sense altres humanes, vull dir ;) és una de les millors experiències i que més et permet créixer com a persona (crec, des de la meva vivència).
I també crec que si totes les persones aprenguéssim a viure soles i en gaudíssim (i no des de les separacions-obligades, sinó des del primer sortir de casa els pares), podríem compartir més i millor amb les altres.
Pq no establiríem tanta relació de dependència-necessitat, copiada del model que teniem, havent conegut la plenitud de la independència-autogestió (emocional i vivencial)... i el gaudi del compartir amb altres (amics, companys de pis, parella...) des d'aquesta plenitud, sumaria nous móns i mai no restaria espais (ni emocionals ni vivencials) propis.
I pel tema del menjar... sempre et quedarà el congelador... o anar aprenent a minoritzar mesures per maximitzar diversitats ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
