| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Direcció Can Brians
 dilluns 15/febrer/2010 - 08:41  735  8
Dissabte. A les 7 sóc davant de l’autobús direcció Can Brians i recordo allò de: “sí, hi ha evolució i canvi, però moltes víctimes pel camí”.
A les 11, dono una conferència mentre copso els límits de la meva i la nostra (in)capacitat d’entendre i compartir, i m’imagino altres víctimes, moltes...
Assenteixen amb el cap... però llavors et fan la pregunta, la pura demanda des de la tirania del domini... i saps que el més difícil de tot és relacionar-se des de la igualtat i sinceritat. Intento donar les respostes que volen sentir afegint el que no volen.
Potser 5 de 25 han entès. Bona mitja? Depèn de les expectatives.
Busco un autobús que m’apropi a casa, i mentre espero plou i la gent va desapareixent fins que em quedo sola al mig del no res i el cel s’obre en negre. I cau.
Però llavors apareix una gossa, més negra que el cel. I ens arraulim en un portal com dues yonkis, com dos animals sense sostre, i li pregunto si creu que es pot ser feliç eternament sota la pluja i com a resposta em posa el seu cap xop sobre la meva ma molla. I és una sensació freda, però a l’estona escalfa.
I em trenca un altre esquema.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Jeje... ;)
Tuesday, February 16th 2010, 4:03 AM
com diu una amiga meva, som tan mediterrànies que quan tenim clima atlàntic ens sembla que no el sobreviurem, i més si entrem en submóns que estan tan a tocar del nostre però no veiem habitualment: criatures que neixen marcades sense futur, carn de presons, malalties mentals no diagnosticades, moltes soledats no volgudes, molta necessitat redirigida de formes destructives i autodestructives... i tantes indiferències que se't trenquen a les mans com vidres esmicolats...
Però amb un raig de sol, algunes, obtenim allò bàsic per omplir-nos de nova energia. Com a dona mediterrània: necessito fer la fotosíntesi!!!! :)
Rdk, les meves tristeses profundes em duren una estona si me les puc manegar sola, o es transformen en ràbies que em fan bellugar altres emocions i accions quan surt el sol :)
Cabrero, ais les mirades de les gosses... convisc amb una galga maltractada per un caçador, i la primera mirada sense por que em va poder fer, tres anys més tard d’haver-la rescatat, em va fer plorar enormes llàgrimes calentes i salades, cosa que em va deixar la mirada negada de mars agitats que s’encalmaven mentre em retornava la seva, de cop tan calma... :)
Neo, Rasko, gràcies. De tot cor. Sou una "tirita" en un text ferit :)
Palma!!!! M’alegro que hagis gaudit dels Follie!!!! Mira, entenc que, pels motius que siguin, unes siguem anti i altres pro. I també entenc que hi hagi gent que no jugui a aquests jocs i gaudeixi i visqui des de la banda. I em sembla perfecte. Totes tenim un espai en aquesta bonica terra i aquest immens i desconegut cosmos per jugar i viure.
Petons x tots.
:)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
