Com em passa amb cada mudança, i ja en porto unes quantes, acabo trobant alguna foto, algun llibre, carta o paper que em fa tornar a èpoques viscudes per algú altre que no semblo jo.
Aquest cop ha estat un dibuix amb un vers curtíssim (o un vers amb un dibuix molt gran) de, si fa o no fa, 30 anys enrere. “Gargots” hagués dit mon pare. “Poema Visual” li dic jo ara gràcies al company Brossa (company de carrera … ves qui ho diria!!!).
Anava, santa pre-adolescència, de com encaixaven les meves tendres emocions dins d’aquell cos d’home (vaig créixer físicament ràpid) que em tocava arrossegar.I per entendre millor com em sentia he anat a buscar alguna foto del jo adolescent.
Doncs tampoc he canviat tant! - penso abans de mirar-me al mirall. Després …
Cagum l’ou!!!.
Això sí que és un poema .... tot un poema visual.
(Perdoneu que no comenti lo del mal rollo ... però és que no m'entero)
Per cert...quan parles de tendres emocions...no voldràs dir que només pensaves en l'amor, oi???? perquè em penso que els pre-adolescents, adolescents i post-adolescents...estem per una altra labor...