| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ADOLFO SUÁREZ
 dissabte 13/febrer/2010 - 03:32  520  8
A Antena 3 fan una pel.lícula sobre la vida d’Adolfo Suárez i després un documental. M’hi quedo enganxat. Mal que em pesi homes com Suárez o Juan Carlos formen part de la meva història, una història que ha estat més o menys implicada en la política des de que tenia quinze anys, amb els seus alts i baixos.
Quan jo era jove Suárez no em queia bé. No el veia com l’enterrador del franquisme sinó com la persona que va aconseguir que els franquistes continuesin manant després de la mort de Franco, adaptant Espanya a una democràcia parlamentària perquè en el contexte geogràfic espanyol no es podia adaptar a res més.
Fet i fet, recordo que quan el PSOE va guanyar les seves primeres eleccions i, per tant, la UCD va quedar fora del poder em vaig sentir molt il.lusionat. Vaig pensar que viuríem grans canvis socials i que Catalunya assumiria un grau de llibertat molt gran. Felipe González fou un gran estadista però no destacà precisament pel seu idealisme sinó perquè tocà molt de peus a terra. Ell va començar les grans privatitzacions, va fer entrar Espanya a l’OTAN i intentà impulsar la LOAPA i, de passada, engarjolar Jordi Pujol.
Després vingué el PP de Fraga i Aznar i em feren adonar del que s’havia perdut amb Suàrez i la UCD: una manera de fer política amable i oberta, un tarannà progresista i tolerant, un somrís als llavis que et donava la mà. El PP semblava –i sembla- que estigui irritat permanentment i això em molesta.
Possiblement el Suárez que va capitanejar la transició i que va aconseguir que Espanya no esdevingués una República no tenia prou capacitat per ser un bon gestor en una època de crisi. Governar amb un atur galopant, amb una inflació que vorejava el 25% i amb bona part de la població sentint-se plenament legitimada contra ell pel seu passat franquista no són precisament les condicions més fàcils.
A partir de la seva substitució per Calvo Sotelo el 23 F la vida de Suàrez sembla que s’escapi dels llibres de història per entrar en la literatura. Primer, les traïcions internes a l’UCD, després l’intent de cop d’Estat, després el fracàs del CDS, després la malaltia i mort de la seva dona i de la seva filla gran, després l’intent de fer carrera política del seu fill amb el PP – el partit on van anar a parar la majoria dels que el van trair- i finalment la seva malaltia, l’alzehimer, que no li deixa recordar res del que ha estat o ha fet.
En fi, que aquella persona que de jove et queia malament, que creies que era l’enemic a batre, ara que la vida li ha donat hòsties per totes bandes, penses que era bo i fins i tot entranyable....No sé...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
mmm,
Saturday, February 13th 2010, 1:59 PM
Jo era molt petit quan això de la Transició (heheheh, quina?)...bé, ja vaig néixer en "democràcia". Entenc que cap al Suàrez li tinguis una estima especial per tot el que dius. I que t'hagi canviat d'un odi primerenc per tot el que representava i una estima producte d'una, penso, mal entesa compassió per un home que propis i estranys l'han anat apartant de primera línia. Que fou un polític amable (segur que si), però el ZP també és molt amable i amb talante (i per Catalunya ha estat nefast!). Amb això estic una mica d'acord amb el comentari del pajaru doncs els polítics espanyols que ens han donat la mà són els primers que ens foten la punyalada per l'esquena. Jo també prefereixo un polític espanyol tipus Aznar (en la dreta) o Guerra (en l'esquerra) perquè almenys ja no ens enreden sobre què en pensen dels altres pobles no espanyols que integren l'estat espanyol.
Jo no hi vaig ser-hi però penso que si els catalans volem fer alguna cosa hauríem d'intentar recuperar l'esperit que tenia l'Assamblea de Catalunya, moviment antifranquista nascut el 1971 on hi era representat els partits, sindicats i altres moviments antifranquistes de Catalunya.
Els quatre punts de l'Assamblea de Catalunya:
1.-Pels drets i llibertats democràtiques
2.-Accés del poble al poder econòmic
3.-Accés del poble al poder polític
4.-Pel ple exercici del dret a l'autodeterminació.
Va ser molt llest en Suàrez i tots els següents polítics espanyols que el seguiren. Molt amables però nefastos en els 4 punts que fa més de 30 anys ja demanava en Xirinachs i altres il·lustres catalans. És a dir, totalment nefastos per Catalunya.
Canviant una mica de tema,... avui he llegit no recordo on que l'escriptor John Carlin (Factor Humano, adaptat a la gran pantalla com a "Invictus") resideix a Sitges des de fa uns quants anys. Fa temps que havia demanat una entrevista amb el Otegui (en presó) per demanar-li si l'esquerra abertzale estava disposada a lluitar de manera exclusivament política per assolir els seus objectius. Doncs quan ja tenia l'entrevista tancada... trucada urgent del Ministre (amable com el Suàrez) Pérez-Rubalcava per prohibir aquesta entrevista. Davant del jutge l'Otegui ja va dir que ell volia la lluita política. Però clar, davant de l'escriptor no es pot dir... no fos cas que la democràcia d'Espanya no fos tant "amable" com sembla...
|
|
Pitia |
Sí, persi...
Saturday, February 13th 2010, 10:35 AM
crec que era una persona molt entranyable, però si hagués sabut tot el que passaria després, segurament també s'hagués inflat les butxaques de pessetes, potser no en sabien tant, potser no tenien prou valentia, potser....era honrad????? Ves a saber, no tinc gaire memòria històrica, tot i que la reclamo sovint als altres, però el que sí recordo...era com d'enamorada estava la meva germana gran d'aquest senyor que es deia Adolfo.
un petonet, guapo
|
|
pajaru |
son els pitjors
Saturday, February 13th 2010, 9:41 AM
Els polítics espanyols tots volen el mateix, siguin de dretes, d'esqueres, simpatics o antipàtics. I és ben lògic i lloable, cadascú ha de defensar el que creu i el que considera que és seu. Particularment penso que als catalans ens perjudica aquest perfil de polític "amable" que representava el Suarez, i que va intentar representar el tal Rodríquez que ens "governa" actualment, ja que amb quatre engrunes i uns copets a l'esquena sen's continuen pixant a sobre i nosaltres convençuts que plou.
L'Aznar és un personatje odiós, mesquí, xulesc, patètic i tot el que tu vulguis, però se li ha de reconèixer que diu el que pensa i que actua en conseqüència, i ens ajuda a visualitzar el que és el nostre "enemic" natural mentre no siguem lliures (la monarquia i el govern espanyol sigui quin sigui el seu inquilí).
Per cert Persi, felicitats pels teus articles. Tens un lector incondicional més, arribat de la nova immigració "gentcomtuniana".
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
