|
HISTÒRIES MEVES
dissabte 13/febrer/2010 - 02:26 964 2
Era Carnestoltes de l'any 2003. Treballava en una botiga de tot a 100,es dea cadena DOMTI, en aquell moment. Les meves companyes (n'erem 5) van suggerir que ens disfrassèsim, jo vaig estar d'acord, però no tenia ni temps ni ganes d'anar a buscar disfresses. Aixi que vaig demanar-li al meu jefe un paquet de bosses de basura industrials, cinta aïllant platejada, i alguns maquillajes que rient, em va dir : A saver que vas hacer con esto! pillalo!.
El que vag fer amb allò van ser cinc disfresses d'Amazones de l'inframón, el cos de bossa de basura i galons de cinta aïllant els cabells estrafolaris i platejats i mooooolta purpurina, no cal dir, que ni dèu sabia de qué anàvem.
A les cinc em tocava obrir a mi, aquell dissabte i a tres quarts de cinc encara estavem dinant.
En tornar de torrelles a (12 km) fins a Vila, el meu marit va començar a correr, anavem a 180 per a que jo no arribés tard, no va controlar que allò era linia continua quan va començar a adelantar, i el resultat fou un impacte a 130 km/h, contra l'eix de transmissió d'una grua.
Foren segons inacabables, quan vam ser conscients que aquell impacte era del tot inevitable.
Com a conseqüència directa, dos fisures a cada una de les mans, al protegir-me el cap vaig esberlar la lluna del davant amb el xoc, durant set mesos tenia mans de làtex, les de l'sreck, mai havia vist una combinació de colors tan estranya a la pell.
aquell set mesos apart de la mutua, de la feina(perque entrava dins de l'horari laboral), l'aseguradora em venia a buscar per anar a la tecnon, al psicòleg.
el meu estat mental era bastant lamentable, vaig quedar-me tancada al vehicle, mentre en estat de schock veia entrar el fum, i tota la meva seguretat se'n va anat amb ell.
Quan la Fina i la Doreen van venir a veure'm a casa, em van fer feliç. No vaig tenir masses visites.
Son dos amigues que eren de l'associació de Poetes, que jo en aquel moment presidia. Ambdues amb una personalitat captivadora.
En quell moment anàven amb túniques fins als peus, i eren molt espirituals.
Com que em van fer fora,de la feina, perque quedaven tres mesos perque s'exhaurís el contracte, cada divendres anava a dinar amb elles a casa de la fina vivien juntes.
Posaven espelmes, encens, feiem te, i em tiraven de la llengua, altres vegades em ruixaven amb un liquit pestilent fet de romani i alcohol, per a netejar-me les vibracions, en aquell moment necessitava creure amb totes les meves forçes,
Aquesta nit, buscant els maquillatjes que amago a les meves caixes de secrets, per tal que el nen no l'agafi i redecori la repúbica independent de casa meva. He trobat una carta, de la fina. (que deia que li havia dictat el meu Angel, per a mi).
Pel que es veu es diu OCTOEL, perqué vaig nèixer a l'octubre.
Cito, perqué em fa il.lusió son paraules esperançadores siguin de qui siguin.
Hola, S, sóc Octoel. que demanes?, em vols dir alguna cosa?.
Cada cop que obres el teu cor, jo l'estic escoltant, no em pots percebre (encara), però a mida que escoltis el seu batec, deixes la ment en blanc, i veurás més essers de llum, treballant en ell.
Perqué t'has posat trista?, t'has salvat!.
Segueix avançant, pel camí de la llum i de l'amor.
Els somnis, son somnis i desitjos de l'insconscient, si han de ser avisos ho fem de manera més insistent, això ha estat un avís. ara, tu treu les teves consclusions.
Els anhels i els desitjos els anem filtrant per a que el conscient es prepari, i ho pugui entendre.
Els somnis també poden ser realitat, els que cada un vol, si ho fas des de el cor, es qüestió de no negarse'ls, si tu creus que tens el poder de fer un somni realitat tindrás el poder de que ho sigui.
Troba al nen, hi ha un nen que t¡espera (en aquell moment no tenia fills).
Tornarás a ser, i a trobar. Descobreix la terra, ella esta preparada per acullir els teus plors, abraça't a l'escorça dels arbres, i plora, i riu, i juga, imagina.
tu pots canalitzar la nostra energía per les teves mans, t'enviem llum, estimada.
NOTA; ay! si fos veritat que bonic seria, oi?.
Us abraço de llum.
|