| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DOBLE VIDA ( “...I VIURIA UNA VIDA DE VIDES...” – RAIMON)
 dimarts 9/febrer/2010 - 03:29  654  5
“Quants bojos som? Mil mil.lions de persones pateixen al món malalties mentals i transtorns neurològics “
Organització Mundial de la Salut
En una de les setmanes més complicades dels darrers anys de la meva vida, la meva dona em diu: “Et trobo molt bé. Millor que mai...Estàs amatent, de bon humor amb mi i amb les nenes, ens ajudes etc...”
Fóra de l’àmbit familiar, en canvi, estic vivint una gran tempesta, una gran guerra de desgast emocional. Els amics que es mouen dins d’aquest àmbit són conscients del malament que estic i em donen un suport crític, com sempre han de fer els amics.
Al despatx vaig fent la feina regularment allunyat de l’escalfor familiar però allunyat també de la batalla campal. Es un tercer jo que sembla que vagi dient: “Colta paio, tu ets un professional o sigui que deixa’t estar de romanços i fes la teva feina el millor que puguis. Quan siguis al despatx simplement t’has d’oblidar de tot el que no sigui feina...”
I coincideixo amb amics amb els que quedem per parlar de literatura i de política i de cine i de dones. Però ha de ser de dones en general. A cap de nosaltres se li acudiria explicar les seves vivències de debò i menys quan han estat un trencacolls. No. En aquest àmbit representa que tots som discrets, cultes i enginyosos i que venim a fer el dandi i a riure amb els nostres acudits i els acudits dels altres.
I segur que podria continuar i no sé quantes altres vides meves trobaria però em temo que unes quantes. I en cada una hi seria jo representant el meu paper de l’auca amb més o menys encert. Jo no diria que disfressat cada vegada d’una manera sinó vivint cada vegada d’una manera però sempre sent jo. Un jo diferent cada vegada.
No sé si això que em passa a mi li passa a molta gent o poca. El que si sé és que aquesta dispersió per a mi és inevitable i fa que tingui la sensació de no estar gairebé del cap. Vull dir que no sóc un cas de doble personalitat sinó de no sé quantes personalitats però masses per a que el conjunt tingui una mínima unitat comprensible. Això deu voler dir estar sonat.
Per això quan els de l’OMS es pregunten quan bojos som trobo que està bé que m’hi incloguin.
I per això, quan algú em pregunta com estàs, hauria de repreguntar en quin àmbit ho vol saber per a donar-li la resposta correcta. Aquesta setmana, per exemple, no li podia dir que malament a la meva dona o que bé a la gent del xat.
I tot això sense entrar a perdre’ns pels tumultuosos camins de l’inconscient.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
