| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cetic
|
|
| |
Aquell qui no segueix el cami...
 diumenge 7/febrer/2010 - 06:19  1387  12
Ja era adult! No tant sols de edat sino que era independent! No d'espanya sino dels seus pares, que es mes important. Estava en la 20ena, tenia la vida per davant i la energia per menjarse.la amb patatas.
Citarre era el meu nom, volia dir aquell qui no segueix el cami, i sempre m'havia agradat al meu nom. Amb un parell de decades a la esquena començava a tenir clar alguns extranys conceptes basics de supervivencia humana en los tiempos modernos. Esta clar que la societat es un tot no absolut format per individus independents uns dels altres pero que qui sap perque crean una xarxa entre ells fundamentada per normes.
Estava be allò de les normes per tal de no matar.nos entre nosaltres. Pero i els que tenim mes coses a donar que seguir el cami marcat, i no farem mal a ningu?
Sempre m'havia obsesionat la idea de ser un mes de una llarga cua que camina pel sender de la ortodoxia. Sempre m'havia sentir jo, un, lliure. Sentia que el meu cami me'l havia de fer jo, jo trepitjaria les herbes fent un nou cami, no perque ningu el segueixi, sino perque sigui meu.
Els anys van passar com passa un nuvol pel cel, silencios, inmens i ràpid. I em vaig plantar al ecuador de la meva vida. Amb 4 decades a les esquenes em quedava llunyà aquell Citarre que va sortir de casa, aquell Citarre lliure que entenen el mon, el volia diferent. On era ara aquell Citarre?
En Citarre era mig calv ja, pero aixo no el feia menys segur d'ell mateix. Ell sentia com havia fet cami, el seu cami. Tenia una gran seguretat en les seves idees que sentia com a propies com si es tractes de una espasa de Camelot, elaborades a foc lent i cops de mall.
En Citarre era un home fet a si mateix a traves de la experiencia...o aixo creia ell. Aixo creia ell mentre veia en la seva parella una persona fantastica, inteligent i agradable.....com la seva mare. Aixo creia ell mentre el seu millor amic, ofegat de soletat, li anava al darrere adulantlo, i ell responia amb la seva benevolencia arrogant otorgant-li l'estat d'amic. I el seu fill en Citarre junior? Un gran nen. Obedient, estudios i ordenat digne de ser un androide.
En Citarre es mirava el seu món com un rey busca les fronteres del regne desde dalt la torre. Avia construit el seu petit imperi....pero que havia de sentir un emperador?????
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
