|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de erratica
|
|
|
Col.lapse
dissabte 6/febrer/2010 - 08:46 857 8
potser des que em moc per aquí no m'havia passat encara, però de tant en tant com si es tractés d'una sobrecàrrega a la xarxa, em col•lapso.
Pateixo un munt de sensacions ( totes negatives) fonamentades o no, això importa poc, que em fan sentir unes ganes de baixar del tren irrefrenables.
Costa molt posar-te per davant de la teva llista de prioritats, jo no en se. Però llavors acabes sent l’últim mico de la llista dels altres i això fot molt. I quan dic altres en moment de col•lapse, son tots, parella, fills, pares, amigues i amics, especials o no.....
D’aquí a una estona suposo que, com sempre continuaré fent, el que tothom espera de mi, que no coincideix precisament amb el que voldria fer jo..... però de fet... el que jo sento o necessito... a qui importa?
Tots saben que no soc rancuniosa i que oblido fàcilment quasi tots els greuges i això que podria semblar una virtut acaba essent un problema.
fa estona que escolto aquesta cançó, amb la dosi justa i combinada d'optimisme i abatiment...
www.youtube.com
Ho sento, ja he fet allò que diu el cetic que no li agrada que fem, avocar aquí la meva frustració, però que hi farem, avui toca.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|