|
Gràcies Maragall
dimecres 3/febrer/2010 - 07:14 1063 1
Deu crea el món, la matèria, la terra, el cel, l'aigua, etc. Quan l'aigua entrà en contacte amb la terra Deu va veure con es formava una cosa que no era ni l'una ni l'altra sino una mescla de les dues coses: EL FANG, i es veu que, amb tota la mala pata que va poder (recordeu que el nostre Deu es un Deu vengatiu i cruel), va pensar:
- Recollons, d'una cosa tan bonica he de crear la meua obra mestra: L'HOME. Despres, fent gala de la seua bondat li arranca una costella a l'home per a fer a la dona. Adam, que aixi es deia l'home pensà: Mecaguen l'ou quin mal. Se li deu haver acabat el fang. Despres d'aixo Adam i Eva visqueren feliços i gaudiren menjant, bevent i follant tot el que volien. Aquelles dues bestioletes disfrutaven com uns cabrons dels plaers de la vida fins que ocorregue l'incident de la pometa dels collons i com que Deu es misericordiós com ell a soles castiga els homes FINS A LA FI DELS TEMPS, i els digue: Adam, te ganaras el pan con el sudor de tu frente......... i en això estava jo fins que el ti Maragall (el hermanisimo) es posa a jugar a fer reformes, lleis i recontralleis en materia d'educació i , com que l'home d'això es veu que en sap un munt, l'educació catalana està cada vegada millor i els professors (sobretot els substitus com jo) n'estem encantadissims amb ell. A mi, per exemple, m'ha donat el regal del temps (tinc tot el que vull per a poder contar mosques o perdre'l simplement) i a més m'ha regalat el plaer de pagar un pis de lloguer a Barcelona, on els preus son IRRISORIS i aixi poder usar-lo quan em donen alguna substitucio de TRES dies (aquest any n'he fet una d'aquestes), que més q una substitució és una PROSTITUCIÓ.
Bé, que hem de fer!! Almenys ara tinc temps per dedicar-lo als petits plaers de la vida (almenys per a mi) i estic fartant-me de veure futbol amb els col·legues, fent partides de poker, mirant pel·licules i llegint tot el que puc (per cert recomane EL NOMBRE DEL VIENTO, i EL PUNYAL DEL SARRAÍ). Aixi que seguire disfrutant de no ganarme el pan con el sudor de mi frente fins que el HERMANISIMO em doni feina altra vegada.
SALUTACIONS A TOTHOM, XIMO
|