| |
"UP IN THE AIR" De JASON REITMAN & SHELDON TURNER
 dimecres 3/febrer/2010 - 03:53  575  1
Es dilluns, no toca anar al cinema però com que la gran majoria dels empresaris cinematogràfics de Catalunya fan lookout contra la llei segons la qual les sales hauran de programar el 50% en català, la meva dona i jo decidim recolçar a les que no tanquen i de forma tàcita donen suport a la llei.
El cinema que obre que ens queda més a prop de casa és el Lauren Universitat i anem a la sesió de les 22,30 hores. La veritat és que jo pensava que trobaríem més gent al cinema, que sent generosos podem dir que té tres quart d’entrada. La gent que hi ha són més joves que nosaltres i gairebé tots hi van per un tema de militància catalanista.
La meva dona es queda parada que la pel.lícula que veiem sigui en castellà. Li explico a la meva dona que em fa l’efecte que si aquesta nit haguéssim volgut veure una pel.lícula en català a Barcelona simplement no hagués estat possible. Però potser m’equivoco.
Ara bé: com deia un company amb qui m’he trobat a l’entrada del cinema: ja que venim a fer país, al menys que ens agradi la pel.lícula. La meva dona tria “Up in the air” perquè hi surt en George Clonny.
La veritat és que la primera mitja hora de la pel.lícula m’avorreix molt. Em pregunto si -com em comentava un amic emocional i enemic ideològic- si fos en català m’avorriria més o menys. I és clar arribo a la conclusió que m’avorriria igual. Però penso: home, si la féssin en anglés, si més no et serviria per aprendre l’idioma. I la veritat és que no se m’acudeix cap solució millor. Però, és clar, llavors es planteja el problema de què passaria si l’orginal, en comptes de ser en anglés, fos en rus, grec o eslovac. D’una manera o o altra s’hauria de subtitular com a mínim. I ja hi tornem a ser. Jo vull que es subtituli en català, que és la meva llengua, etc...
La pel.licula, però, progresivament esdevé interessant. Es plantegen dos problemes: el primer és com tractar el tema de la comunicació dels acomiadaments a les empreses i el segon és el de si a les persones ens satisfà viure amb amants o si necessitem formar una llar.
En George Clonny es dedica a voltar per tots els USA – d’aquí el títol de la pel.lícula- per tal de comunicar els acomiadaments que fa la seva empresa. N’ha esdevingut un especialista. L’idea de l’empresa és evitar que els acomiadats se’n vagin el més contents possibles per tal d’evitar al màxim les despeses de l’acomiadament. Per a això Cloony ha de ser empàtic o si més no semblar-ho. Ha de vendre esperança ni que sigui des del cinisme.
Una executiva amb noves idees pretèn centralitzar el servei d’acomiadaments i fer-los tots telemàticament. Els empleats que van amunt i avall pel país es quedaran a la ciutat i el que l’empresa s’estalviarà en transports, hotels i fins i tots acomiadadors serà important. Però la cosa fracasa perquè es veu que l’acomiadament en persona és molt més efectiu. Vull dir que els acomiadats s’emprenyen menys i, per tant, els acomiadaments li costen menys a l’empresa. Bé, de fet això no es veu a la película però per força ha de ser així.
El segon tema tractat és el de si l’home necessita o no una parella estable. Clonny, el protagonista, representa que no la necessita. Es un individu atractiu que té les dones que vol allà on vol i ni es vol comprometre amb cap ni pensa en tenir fills ni en res que se li assembli.
Tot li va de conya fins que ha de convèncer al seu futur cunyat – que està a punt de deixar la seva germana just abans de casar-se – de l’importància de tenir una parella per a trobar-li un sentit a la vida. El problema és que és tan eloqüent que no només convenç al seu cunyat sinó que es convenç ell mateix.
I què fa? Se’n va a buscar corrents la seva amant pensant-se que està en la mateixa situació que ell. Però resulta que no és així. La seva amant està casada i té criatures. I no només això: li diu a Cloony que ella només el considera un parèntesi en la seva vida normal, en la vida que ella realment vol viure. Un condiment agradable però totalment prescindible.
Ja abans la seva amant li havia advertit que ella era un home amb vagina, però ell no l’havia entès. Se suposa que en aquest context un home és aquell que troba compatible tenir una llar i tenir una amant. I a vegades no només compatible sinó fins i tot necesari per a l’oxigenació del matrimoni.
La pel.licula acaba amb el regust amarg de la soledat de Cloony. La meva dona torna a casa disconforme amb que la pel.lícula acabi malament. Jo, en canvi, me n’alegro. Als guapos alguna vegada també els hi ha de tocar el rebre, no? Pels lletjos el final és reconfortant.
|
| |
erratica |
just
Wednesday, February 3rd 2010, 4:27 AM
la vaig veure el cap de setmana, he de reconeixer que atreta per el george clooney, i com tu dius, la primera mitja hora molt fluixa, però la resta de reflexions sobre la parella, les diferents relacions de parella, el rol que juga l'alex l'amant ocasional, l'intercanvi de papers... normalment és la dona que tot i saber al joc que juga acaba volent anar més enllà... i sobretot el final no feliç em va encantar...
No vaig sortir amb mal regust del cinema, tot al contrari, una bona estona de reflexió sobre les necessitats humanes a nivell de relacions .....
Em vaig quedar amb la frase que li diu al cunyat... de buscar un copilot, de vegades jo he pensat en el company de viatge... simils bastant adequats al rol de parella estable...
|
 |
|
Contactes
Registra´t
