| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Altranoia
|
|
| |
què fer?
 divendres 29/gener/2010 - 06:35  1912  8
Em sento buida.
Aquesta frase fa temps que sem repateix dintre el cap, nomes penso en aixo.
De casa a la feina i de la feina a la casa. He de donar gracies que tinc feina, i per ara no men falta i tinc de donar les gracies xk tinc casa. Pero em sento la vida avorrida, sense cap meta, sera xk ho tinc tot? NO crec, sempre falta alguna cosa.
El problemes de la feina mefecten a casa i els problemes de la casa mefecten a la feina, i per no dir, que el personal de la feina cada vegada es més insoportable. Hi ha envenja, odi, rencor, ganes de carda a l'altre companya, egoisme....
I quan parlo amb aixo, del que em passa, amb la parella o be amb algun familiar, la seva resposta, es: Que et pensaves...la vida es aixo?
Amb aixo que mestas dient? que la meva vida sempre sera aixo? Jo no ser tirarme les coses a lesquena? les coses m'efecten, i cada vegada em veig més volnerable a la gent estupida que hi ha.
Fa temps que donc tot a totom, miro que totom vagi be, que totom pugui estar be al meu costat, que si necesita alguna cosa, poderli donar en aquell moment, saps la respota d'ella, quan jo no estic be? nomes em sap enviar un missatge i dirme: Em poses saldo?
Necesito canviar d'aires o simplemnt necesito tornar a refer la meva vida i intentar començar-la de nou, pero ara es pot fer?
Intento callar, callar i callar, intentar fer bona cara a totom i donar el maxim de mi a la gent que m'emvolta. Els petons em surten de dintre meu i dintre el meu cor, pero sincerament, nomes em surten del cor quan els faigs amb els malalts que cuido. Xk no em surten de mi, quan els he de fer a casa?
perque ara necesito tan una abraçada? no necesito un peto, sino una simple abraçada? xk costa tan de donar aixo?
xk espero que algun em dongui algu, quan crec k jo ara mo mareixo?
Xk em sento tan buida? que faig malament?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
lluenta |
Aquet estat d'anim et passara, ja ho
Friday, January 29th 2010, 2:02 PM
Crec que estas pasant per un moment dolent on et sens utilitçada per tothom i sola........, no es l'entorn, no es la familia, ets tu la que no estas be, perque segur que tot esta com sempre........, no ho se, igual no tinc rao, pero m'identifico amb tu en un moment de la meva vida.......
Dedicat temps, possat la primera a la teva llista, fes alguna activitat que t'agradi i que no has fet mai perque no tens temps, regalat cada dia un moment per tu, encara que sigui per no fer res o donar un vol per on vulguis.......
Rep una abraçada i un peto de una persona que en un moment de la seva vida es va sentir molt buida...................
|
|
Joan29 |
Si la vida que portes
Friday, January 29th 2010, 8:46 AM
No t'omple, comença a pensar en canviar-la. Per més que et costi, per més dolor que et provoqui, si no t'omple, canviala. I quan dic canviar-la, vol dir canviar potser la parella ( molt fàcil dir això eh), canviar la feina, i fins i tot canviar els amics o canviar d'aires. Els canvis d'aires sempre van bé. A vegades la rutina ens avorreix, i el canvi d'aires et fa sentir viu.
Lo de les companyes de feina, sé del que parles perquè treballo en un hospital i sé de què va ;-)
No t'hi atabalis, això poc o molt ens passa a tots en algun moment de la nostra vida. Lluita pel canvi! Fins ara.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
