| |
SOBRE EL DRET I LA JUSTÍCIA
 divendres 29/gener/2010 - 03:33  612  2
Per l'Esclar, que va tiendre la mala idea de demanar-m'ho i esperant haver estat més o menys a l'alçada de les seves espectatives.
El que és el Dret és fàcil de definir. Es el conjunt de normes que regulen la convivència d’un país. En la majoria dels països aquestes normes en aquests moments estan escrites i, per tant, els ciutadans saben teòricament a que atenir-se abans de fer o de no fer quelcom. Es a dir, saben que, un fet o una omisió, tindrà una conseqüència jurídica.
La legitimitat de les lleis ve donada que són aprovades per Assambles que són escollides democràticament. Teòricament, els partits polítics presenten al seus programes les seves reformes legislatives i els ciutadans els voten o no en conseqüència. Dic que, en teoria, perquè dubto que la majoria dels ciutadans que voten es llegeixin els programes dels partits i, per tant, els hi fan confiança a les fosques.
Després hi ha també aquelles lleis que els partits legislen sense haver-les dut al seu programa. Aquestes lleis també són legítimes perquè nosaltres hem dipositat la confiança en un partit per quatre anys i el que no es pot fer és fer eleccions cada vegada que s’ha d’aprobar una llei. En tot cas, si la llei no agrada els altres partits al seu programa proposaran derogar-la.
Als països que no hi ha democràcia també hi ha lleis escrites però no tenen legitimitat popular.
A la facultat se’ns deia que “Justícia és donar a cadascú el que és seu•, però això no és dir res. Què és el seu de cadascú? Cada u hi pot dir la seva. Un dirà que el que és seu és tot el que poseeix com a propietari i un altre dirà que la propietat privada és un robatori i així tantes postures intermitges com es vulgui.
Jo no crec que el Dret tingui com a tasca la Justícia. Es més, em faria por una postura justiciera del món jurídic. Prefereixo dir que la finalitat del Dret és regular la societat de manera que hi hagi un ordre social que permeti la convivència amb el màxim de llibertat i de benestar dels ciutadans.
La teoria marxista del dret diu que les classes dirigents fan les lleis per tal de traure’n profit. No diu que això, sobre tot, pasava als països comunistes on les llibertats individuals eren trepitjades sense cap mena de consideració. Si hom fa una ullada, per exemple, a la legislació aplicable a Catalunya se n’adonarà, primer, que és una legislació força equilibrada, amb garanties processals, amb dret de defensa, amb principis importants com “in dubio pro reo” ( en el dubte, a favor de l’acusat) o “in dubio pro operario” ( en el dubte a favor del treballador) que equilibren força satisfactòriament el dibuix d’una societat capitalista i d’una economia de mercat.
No crec que siguem al final de la història. Crec que sempre és possible la reforma, la millora de les lleis, la millora de les condicions socials, l’increment de la felicitat individual ( Locke deia que aquesta és una de les funcions de l’estat i no és cap tonteria), però també penso molt fermament que les classes treballadores occidentals mai no havien estat tant bé com en aquesta època. Val a dir que ningú no els hi ha regalat res, és clar...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
