| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL BOTAFUMEIRO (RESTAURANT)
 dimarts 26/gener/2010 - 04:29  687  10
Els que han estat a la catedral de Santiago de Compostela saben que el botafumeiro és una mena de cafetera gegant que els capellans fan gronxar amunt i avall per damunt dels fidels per tal de beneïr-los.
Jo, com que encara estic a mig camí de Santiago, no he vist encara el Botafumeiro. De fet, veure’l és complicat perquè només el treuen durant l’eucaristia del peregrí dels diumenges, sempre que aquests hagin fet un donatiu mínim de 300 € ( si no és així, es treu “la carxofa”, que és una mena de “Botafumeiro” però pels pobres.
L’origen del Botafumeiro, però, és poc senyor. Com que es permetia dormir als peregrins dins la catedral i aquest fotien molt mala olor, es va construir un incensiari enorme com a dessodorant gegantí. Fa un metre i mig d’alçada i pesa cinquanta quilos, a banda de l’encens...
A casa nostra, en canvi, el Botafumeiro és el nom d’un dels millors restaurants de Barcelona, Està al carrer Major de Gràcia i la seva especialització es la cuina gallega. El local és molt gran, un pèl recarregat i el servei és exquisit ( per mi el servei és exquisit quan és atent però no esdevé pesat, quan no t’inoportuna però és allà quan el necesites ).
Es un restaurant esplèndid, malgrat que jo crec que la seva grandària redueix la seva categoria.
Dino amb una amiga una plata de marisc amb vi d’Albariño.
El vi és bo.
El marisc és magnífic.
La meva amiga és colossal.
Déu és bo.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Siddharta,
Thursday, January 28th 2010, 2:49 PM
No intentis entendre la informació que no t’he donat (i que tu entens com a dogma) sobre persones de les que has volgut saber coses, ni sobre els mil·límetres o camins quilomètrics que pren la gent de la que m'envolto, que com diu Folie á Trois: “llego tarde ya si me esperas en el final del camino, no me tendrás que aceptar tal cual si las cosas no te cuadran, no sufras, te dejaré pasar, yo ya no me estanco, lucho por quien me merece la pena... conexión, sí conexión”.
Et sorprèn? Ho dubto.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
