| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de stargrida
|
|
| |
JO NO T'ESTIMO AIXÍ
 diumenge 24/gener/2010 - 07:26  1509  6
Fa dies vaig llegir en un Dominical un article del Director de cine David Trueba que feia referència a la violencia de gènere titulat “Jo no T’estimo així”
L’article no em va atrapar per la manera com el director tractava l’amor sinó per com parlava del desamor.
Transcriuré alguns paràgrafs del seu escrit ja que jo no sabria explicar-ho de millor manera….
“No ens han ensenyat a estimar, ens han ensenyat que ens estimin. Ens han ensenyat a sentir l’estremiment de l’amor correspost. Però no ens han ensenyat a ser rebutjats, a veure llanguir l’amor. Que una persona t’estimi o et desitgi t'omple d’una energía tan potent que et transforma en una altra persona més poderosa, més plena, més radiant. És lògic que quan aquest amor s’acaba pateixis una bufetada brutal en la teva autoestima, proporcional a l’eufòria anterior.
El desamor no és només una íntima derrota, de vegades és també una punyalada a l’orgull, un fracàs social. Per això els que escriuen per les parets “T’estimo, Mari Paz” no están disposat a escriure un dia: “Mari Paz ja no m’estima”. Per això els acomplexats, els torturats, els psicòtics, els frustrats pretenen que l’ésser estimat t’ha de correspondre. Els sembla just. Però l’amor de veritat no està escrit amb aquest argument. L’amor té alts i baixos, té arribades i sortides, futur i passat.
Saber estimar és saber acceptar l’adéu, entendre les caducitats de les passions, com tots els instints humans tan passatgers, capritxosos i deliciosaments sotmesos a les lleis de la gravetat. Ningú s’atreveix a començar una relació amorosa reconeixent que igual que comença un dia es pot acabar. Amb la mateixa irreductible pulsió. I que els sentiments entre dues persones no poden ser sincrònics a tota hora.
T’estimaré sempre no es pot convertir en una sentència de mort. Jo no t’estimo així hauria de ser la frase d’un bon amant. Jo t’estimo amb la llarga ombra del desamor que apunta allà, després de la passió, la convivencia i la complicitat.
Els homes i les dones som uns éssers fràgils i inestables a qui a vegades l’amor ens exalta i ens converteix en forts i serens. D’aquí ve la por de perdre-ho tot. La por de tornar a ser el que érem abans que uns ulls estimats ens miressin amb amor. La ruptura proporciona el moment perfecte per demostrar a l’altre la qualitat d’un amor, que el respecte pot més que el dolor”.
Xapó Trueba….em trec el barret!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
