| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL DEU DELS HATIANS
 dissabte 23/gener/2010 - 04:20  524  6
Parlant amb un amic sobre Déu em diu que ell és creient, però que ser-ho és molt difícil. Els patiments de moltes persones, les catàstrofes naturals, l’existència del mal, de les malalties, les imperfeccions humanes considera que no dibuixen un Déu que sigui miseriordíós o que sigui omnipotent. Més aviat, diu, sovint sembla un Déu cruel, capriciós, abusador dels febles etc...
Una amiga, en canvi, parteix de la base que, des de la nostra petitesa i insignificància, nosaltres som incapaços d’entendre Déu i que, per tant, tota crítica no només és irrellevant sinó que és gratuïta. Sense saber les causes i els motius del que fa Déu, com el podríem jutjar amb un mínim de justícia? I com en podríem saber les causes i els motius si ell no ens el revela amb el petits que som?
Els anteriors arguments són molt racionals. Potser massa i tot. Sovint les religions són una estructura d’una racionalitat impecable, una obra mestra del pensament humà, però això no les converteix en veritat. Les converteix en versemblants.
Ara bé, quan la meva amiga intenta justificar el que tsunami que va passar a Polinèsia i el terratrèmol d’aquests dies a Haití, la cosa ja esdevé més complicada. Ella diu que a aquests llocs hi havia molta gent patint misèria i ningú no els ajudava i que ara, gràcies al terratrèmol, hi ha gent que haurà anat al paradís i haurà deixat de patir i, pel que fa als vius, s’hauran convertit en el centre del món i la resta dels humans els ajudaran, mentre que abans pasaven d’ells.
Ara els arguments de la meva amiga pequen d’excesivament racionals. Potser sí que el terratrèmol tindrà les conseqüències que ella diu, però em temo que si es fes una enquesta entre els haitians, la gran majoria hagués preferit que no s’hagués produït. Hagués preferit no perdre la gent que estimava, no veure com s’enderrocaven les seves cases, veure com hi havia gent que quedava tullida de per vida, veure com les epidèmies i pandèmies feien seva l’illa, veure com la gent es matava pels carrers per un parell de patates, una ampolla de aigua o una mica de pa,,,
Quan la meva amiga es manté en l’àmbit generalista de la seva fe els seus arguments són impecables, ara, quan davalla als casos concrets, em temo que els seus arguments esdevenen un colador.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Pitia |
Palma....
Saturday, January 23rd 2010, 11:29 AM
només puc dir-te: plas, plas, plas.....
Estic totalment d'acord, som per a l'univers el mateix que és un protozoo per a nosaltres, res. Ara estem aquí, preocupant-nos per la fam, la misèria, si mengem carn o peix, i mentres tant la matèria fosca se'n riu de nosaltres. Aquesta catàstrofe i totes les altres no tenem més importància que la que va tenir la desaparició dels dinosaures, perquè no som més que ells, simplement estem aquí per causes favorables i...quan les causes ja no ho siguin tant....doncs desapareixerem i punto!!!
|
|
Samuel |
·
Saturday, January 23rd 2010, 8:26 AM
Tot al contrari, la religió és l’eina que els humans hem creat per superar el terror que ens inspira la història, entès aquest terror com la marxa dels esdeveniments. Com suportar, sinó, aquestes catàstrofes? Com suportar les guerres, deportacions, genocidis, i hecatombes diverses? Si no tingués l’esperança d’una finalitat darrera d’aquestes catàstrofes, la desesperació s’apoderaria de l’espècie humana. Al llarg de la història, desenes de milions de persones han pogut continuar vivint després de que el món se’ls hagués ensorrat, i ho han fet gràcies a una creença teleològica dels fets, a la creença de que darrera d’aquests fets hi havia una voluntat divina o còsmica (càstigs, etc.).
En el món occidental actual, on les coses han perdut tota sacralitat, la sequedat espiritual ens ha portat a un relativisme que ens ha dut a prestar les oïdes a la primera bestiesa mil•lenarista (marxisme, independentisme) que se’ns presenta al davant a manca de referents clars. I és que ja ho deia Hölderlin: “El que fa del món un infern és l'intent de l'home de convertir-lo en un paradís”
|
|
Nico |
Fa moltissims anys
Saturday, January 23rd 2010, 4:47 AM
vaig deixar de creure en un ésser superior i bo, com m'havien ensenyat, no entra al meu cap. En vista dels resultats, no puc pressuposar bondat en un ésser superior, només perquè en desconec la seva motivació. Després amb els anys m'he anat tornant descregut en general. Arguments racionals, penso, no n'hi ha cap de valid. La gent creu per la necessitat de justificar les seves vides i donar-las-hi un sentit final.
Això si, encara conservo una relativa esperança en la bondat de l'ésser humà, tot i que bàsicament es divideix en dues menes: els egoistes que són una minoria que domina el món i els generosos que són la immensa majoria que passa per feble i estúpida.
Això si, crec que l'univers és molt complex...
salut
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
