| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Laureta
|
|
| |
La iaia tenia raó?
 dijous 21/gener/2010 - 07:12  1358  20
Com començar aquest bloc? És la primera vegada que parlo de quelcom personal en un bloc i no sé si me’n sortiré i si sabré expressar el que realment em passa. Així que, d’entrada, demano disculpes als blogueros experimentats :D
És força curiós el que em succeeix darrerament. Em sembla que dec estar fent les coses malament per que tinc experiències molt similars amb el sexe contrari (la majoria decepcionants) i no sé si sóc jo o si el món s'està tornant boig. Semblo el Bill Murray de "Atrapado en el tiempo". Us n'explicaré dos, d'aquestes històries, i estic segura de que molts i moltes (sobretot moltes) de vosaltres us reconeixereu i, fins i tot, us veureu reflectits/des.
Un dia coneixes un noi. Sembla que és interessant i quedeu per prendre alguna cosa. Acabeu xerrant durant hores, de coses, fins i tot, de nivell molt personal i íntim. Tot sembla genial i hi ha una connexió guai entre vosaltres. Marxes a casa amb la sensació de que sembla que has conegut una persona que et crida l’atenció i que tens prou curiositat com per voler seguir coneixent-lo, cosa que, segur que em donareu la raó amb això, no és gens fàcil. Us torneu a veure al dia següent i acabeu tenint sexe. Tot sembla increïble: una persona amb qui tens bona connexió xerrant, que et sembla interessant i amb qui, a més, hi ha bon feeling a nivell sexual. Al cap d’un parell de dies de no saber l’un de l’altre, reps una trucada en què el noi genial en qüestió et diu que li agrades molt, que està de conya amb tu però que li fa molta por el fet de sentir-se així amb tu per que no és bon moment per ell com per tenir una relació. Tu flipes, no saps què respondre i acabes enfadant-te: i a tu qui t’ha dit que jo vull una relació? Què t’ha fet pensar que jo vull casar-me amb tu? De debò deixaràs de veure’t de tant en tant amb algú amb qui t’agrada estar per “no ser bon moment per tenir una relació?”. Bé, l’únic que em va sortir dir per acabar la conversa va ser: “tu t’ho perds”. I realment ho pensava. No entenia el què d’aquesta situació. Per què ho fem això? Per què per pors, prejudicis o el que sigui deixem escapar experiències que poden ser meravelloses? No seria genial deixar-se portar i veure què passa? Les coses són molt més senzilles que tot això. Nosaltres ho fem tot complicat quan pensem massa... cal posar-hi un nom a tot? No és més divertit improvisar? Tot plegat és força trist...
La següent experiència té a veure amb el que és el “sexe per sexe”. Tot comença igual: coneixes un noi. Us veieu, xerreu, esteu a gust, us enrolleu i acabeu al llit. El sexe és satisfactori però, de cop i volta, després del polvo, tot canvia. El bon rollo, la tendresa, s’esvaeix. Et sents com si sobressis i suggereixes marxar, però no vol. No saps on ficar-te i la incomoditat t’envaeix per moments. Acabes marxant amb un mal regust, amb la sensació de que tot allò ha acabat sent, de nou, decebedor.
Així, de tot aquest entrellat, reflexionant, he recordat les paraules que em va dir la meva àvia el dia del meu 15 aniversari (després he sabut que els va dir el mateix a la meva germana i a les meves altres cosines): “Laura, als homes no els has de donar el que volen de seguida. S’ho han de treballar per que, si no, perdran el seu interès en tu al moment”. En aquell moment em va semblar d’allò més carca i antic. Pensava: “els temps han canviat! Ara és tot diferent!”. Per què no puc tenir un polvo amb algú quan em vingui de gust si jo també gaudeixo del sexe? És clar que puc tenir-lo, però després és difícil no rebre aquest tipus de talls que no fan més que agobiar i fer-te sentir malament.
Total, que la meva reflexió final és: la iaia tenia raó?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Laureta |
Pensant-ho de nou...
Friday, January 22nd 2010, 11:28 AM
me n'adono que, al cap i a la fi, i rellegint tots els vostres comentaris, la iaia tenia raó. Així, en resum, podem dir que quan una noia té sexe amb un noi per que li ve de gust, perd la seva vàlua com a quelcom més que un polvo. Això no és així, sembla, en el cas de ser home.
Curiós tot plegat...
|
|
Cabrero |
La meva explicació d'aficionat
Friday, January 22nd 2010, 10:41 AM
El primer buscava, i segurament buscarà a hores d'ara, la dona de la seva vida, que no coincidia amb qui es va al llit a la segona trobada. I et va abandonar.
El segon buscava sexe, i un cop ho va aconseguir, ja no tenia raó de ser la relació. I et va abandonar.
La vida és un continu abandonament, perquè temem la pluralitat, cedir part del nostre territori físic i sentimental.
Per si et serveix de consòl, el fenomen és intercanviable entre homes i dones, homes i homes, i dones i dones. Sóm clavats i clavades.
Ànims, que les iaies també s'equivoquen, encara que poc.
|
|
lileta |
Doncs jo si,
Friday, January 22nd 2010, 9:43 AM
Jo si que m'identifico, i puc arribar a dir que en els dos casos, però molt més en el primer. I creu-me que he arribat a fer-me les mateixes preguntes... Fa un any, vaig conèixer un noi estupendu, la veritat és que com aquell qui diu.."vaig topar amb ell", pq estaba tan enrabiada amb el sexe oposat i tenia tan poques ganes de conexer que gairebé els ignoraba. Tot va anar super rapid i el què jo tenia pensat que fos un "anar fent" es va convertir en una relacio de cap a peus plena de preses que per desgràcia va acabar amb un final horroros. Ara, em trobo en la 1a situació que has descrit. He conegut un noi estupendu, i no necessito que sigui "la meva parella"; simplement m'encanta com és tan com a persona com fisicament i tot el bon rollo i tal que hi ha entre nosaltres. Però em cansa el tema "pors" i el no saber gaudir del què la vida et du a cada moment sense etiquetatges ni haver de posar noms o el què sigui.
També et dic Laureta, que sovint aquestes pors, aquests "posar nom" i tal... ho causen tots/es aquells/es que ens envolten. Precisament a mi és el què m'ha passat: al conèixer aquest noi que t'acabo d'explicar, tan els qui m'envolten a mi com els qui l'envolten a ell, diuen..."és oficial?" És oficial el què????? No puc gaudir d'una amistat, molt bona i especial amistat sense que hi feu un etiketatge????? Nosaltres de moment ho estem gaudint, i et recomano que la pots tenir una amistat aixi amb un noi, la hi tinguis i en gaudeixis!
un petonasu lila
lileta
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
