M'agrada sentir la vostra veu, inasible i anònima, tan suau que no fa mal ni a res m'obliga. Semblant a la meva.
No és que tingui moltes coses a dir, però sí m'agradaria sentir la humanitat que ens fa complementaris. Dubtar, no saber què, no saber qui.
Des de la meva nova vida, una salutació amigable.
això sona entre bé i irreal eh? es pot tenir una nova vida? com es busca una nova vida? on es troba? que ha canviat? Segur que ens en faras cinc cèntims... mentre tant ben tornat!