|
PETIT POEMA EN PROSA PENSANT EN UNS VERSOS DE WALT WHITMAN
dimarts 19/gener/2010 - 05:05 507 0
Que diuen que el treball dignifica i el primer que fan quan poden és deixar de treballar i fer que els altres treballin per ells.
^
Que diuen que fer l’amor fora del matrimoni és pecat, però quan es pensen que no els veu ningú s’emboliquen amb un jovenet, o una joveneta o amb qui sigui.
Que diuen que s’ha de tenir una vida sana però no expliquen quanta gent mor per tenir una vida sanÃssima, exenta de greixos animals, vegetals i minerals.
No m’agrada que m’adoctrinin. Malgrat tots els malgrats, dec tenir una vena à crata, jo. De fet, odio que m’adocrinin. M’irrita que m’adoctrinin,.. M’escandalitza no tenir dret a réplica o que els altres no tinguin dret a dúplica. Com és pot aprendre aix�
No m’agrada els que pugen al púlpit i comencen a predicar com si naltres fossim uns babaus acabats de venir d’Arbeca. Una mica hem viscut, una mica hem llegit, una mica hem pensat. No som idiotes del tot.
No m’agrada que prediquin tan descaradament el que no creuen, que facin d’amagat el contrari que prediquen en públic. Penso que si no fóssin tan hipòcrites viurien millor. No confondre hipocresia i bona educació. L’hipocresia és la perversió de la bona educació.
No m’agrada que em prenguin per idiota encara que ho sigui. Sento que no en sóc tant com ells es pensen malgrat que probablement en sigui més.
No m’agrada que diguin que el treball dignifica quan Déu, només va treballar sis dies i, des de llavors porta tota la pre-història i tota la història sense fotre brot. A vegades penso que Déu és la gata de casa...
|