| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ORGIES
 dissabte 16/gener/2010 - 06:14  680  11
Per a la Stargira -a qui prometo que estaré uns quants dies sense parlar de sexe- en agraïment per la seva paciència.
Convido a una amiga meva a acompanyar-me a una orgia i em diu que no, que ella és una senyora seriosa. Em sorprén el doble argument: que participar a orgies sigui contrari a ser una senyora i que sigui contrari a ser seriosa. No li demano el perquè perquè se que em trobaré amb la seva moralina menestral i provinciana –si més no en l’à mbit sexual- i jo prefereixo continuar-la veient com una deesa.
El cert és que les orgies sempre havien estat cosa de l’aristocrà cia. Ho sabem pels escriptors greco-llatins i també pels autors francesos i italians. Participar-hi, per exemple en temps de CalÃgula o de LluÃs XIV era quelcom de bon to. Fins i tot un conservador com Ciceró ens en parla. I ja no parlem de Cèsar. El que estava considerat poc senyor en aquests à mbits era copular com Déu mana que es considerava digne més d’animals que no pas de persones.
I la seriositat? Perquè assistir a una orgia és pot seriós? A les que jo he assistit –i ja són unes quantes- la gent està relaxada però no està de broma. Ans al contrari: es pren el seu plaer molt seriosament. Vol gaudir del sexe amb tots els sentits i està concentrat per a traure’n fins la darrera gota. Això és poc seriós? A mi em sembla essencialment seriós. Trobo que, més enllà de les necessitats inajornables i primà ries, poques coses poden haver més serioses que aquesta.,
Em temo, però, que el que la meva amiga em volia dir és una altra cosa: em volia dir, jo no considero seriós copular amb qui no m’estimo i es impossible que estimi una colla de desconeguts que ves a saber com seran i que em voldran fer i que em faran. Es una opció. A mi les preguntes de què m’hi trobaré i que em faran em provoca una curiositat entussiasta i m’hi llenço com una criatura obre el balcó el dia de reis.
Finalment, i grà cies al capitalisme amoral en el que vivim, s’ha de dir que les orgies s’han democratitzat. Ja he dit que abans era quelcom exclussiu de les classes altes mentre que ara, grà cies als anomenats clubs d’intercanvi, tothom hi pot tenir accés,
Una de les caracterÃstiques, però, dels locasls d’intercanvi de parelles és que no són locals d’intercanvi de parelles. En general, pels mateixos motius que la meva amiga, les parelles d’hom no volen assistir-hi i ocupen el seu lloc les professionals del sexe, cosa que converteix l’intercanvi de parelles en un intercanvi de dones de la vida, cosa que tampoc no està malament.
Una vegada, però, vaig estar amb una senyora ja granadeta que es veia que havia anat allà per fer callar d’una punyetera vegada al seu marit. Abans que la toquès, ella ja feia uns gemecs que feien trontollar les parets del local i el seu marit, que estava amb la rosa que jo havia dut, havia deixat la rosa i em mirava ple d’angunia., No li estava sentant gens bé que la seva dona arribés a orgasmar no sé quantes vegades. Se li va pansir de cop ...Ell havia comptat amb que s’ho passaria de puta mare, fins i tot, potser, que li demostraria a la seva dona que era tot un mascle i amb el que es va trobar fou amb que la seva dona li va demostrar que era una femellassa.
Fou tota una lliçó. No s’ha de barrejar plaer i matrimoni, El plaer és passar-s’ho bé i el matrimoni és un contracte del que deriven drets i obligacions més aviat avorrides. Un matrimoni que funcioni s’ha de construir sobre la roca de l’economia, de l’organització i de la paciència i no sobre quelcom tan efÃmer com l’amor ( que per a les dones vol dir amor i pels homes vol dir sexe ). Mai més no li he tornat a preguntar a la meva dona si em voldria acompanyar a una orgia. Què ens podria acabar passant si em deia que sÃ?
Quan penso en aquestes coses sempre penso en aquell excel.lent catedrà tic de Dret romà que ens deia que, d’ençà del Codex de Justinià , hi poquÃssims invents jurÃdics que s’aguantin. I si les dones de la vida són l’ofici més antic del món per alguna cosa serà ....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Respostes và ries
Saturday, January 16th 2010, 5:19 PM
Palma:
1. Ho sento però no tens prou categoria per parlar de la meva amiga. I no voldria ser cruel ni rebaixar la teva autoestima, però entre els dos hi ha un abisme de inteligència, cultura i sensibilitat. Simplement no va a una orgia perquè no li dóna la gana, tot i que sap que seria la reina de la festa.
2. Jo sóc molt ignorant, però mai m'ha fet patir si les dones m'enganyen i no quan em donen plaer. Ja ho vaig explicar a un bloc.
3. Em dec haver explicat malament, però volia deixar clar que aquella senyora només volia donar-li una lliçó al seu marit i, de passada, me la va donar a mi.
4. "Gran follador"? I ara? Des d'un punt objectiu el meu instrumental és més aviat mediocre i, a més, ja començo a ser gran. I des d'un punta subjectiu, sóc massa egoïsta per a ser un bon amant. L'únic que passa
és que m'agraden molt les senyores i el sexe i m'agrada recrear-m'hi,.
Stargira:
1. Visc envoltat de dones però les dones mai no deixa'n de sorprendrem. Per mi "la dona" és el gran tema, el tema més fascinant.
2. Intento gastar un to entre humil i irònic però ja veig que no me'n surto. En tot cas, cada dona és un món i el que jo faig és literatura.
3. Jo no he dit que siguis Sor Stargira, però què ets?
4. No deixa de ser gratificant que em llegeixis i que et tregui de polleguera. Jo intento ser provocatiu sense malÃcia. Intento provocar el somriure des d'una tendresa un punt pÃcara.
5. En altres aspectes, no sé, però en l'aspecte sexual tinc molt clar que vosaltres seu el sexe fort i, per tant, que més val que ens ho prenguem en broma.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
