| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
SEXE ORAL
 divendres 15/gener/2010 - 03:20  913  15
Sovint se sol dir que mentre els homes ens excitem per la vista, les senyores s’exciten per les orelles. Això no vol pas dir que les tinguin més llargues que nosaltres –les orelles- sinó que denota una altra manera d’entendre la sexualitat.
Ara bé: jo no tinc clar ni que les senyores no s’excitin per la vista, ni que nosaltres no ens excitem per les orelles que, per cert, tenim més grans que elles –les orelles-. Que les senyores s’exciten per la vista crec que es pot comprobar en tots aquests actors i models masculins que els hi agraden sense haver-hi parlat mai.
I que nosaltres ens excesitem per les orelles també em sembla obví. Primer, hi ha l’excitació elemental, quan la senyora amb la que estàs copulant de sobte et posa la llengua a l’orella i tu veus les estrelles. De vegades, després, te la mossega –la orella- i tu no tens esma de dir-li que et fa mal, que t’agradava que et penetrés l’orella però que la queixalada la trobés excesiva.
Després hi ha els gemecs femenins, sobre els que s’ha fet molta literatura. Es diu que sovint les dones en gemegar de plaer exageren i fan comèdia. Jo això ho trobo intrascendent. L’important és que hi hagi gemecs. Si surten del cor –és una manera fina de dir-ho-, perfecte; si surten del cervell, també. Si la senyora està gaudint amb nosaltres, oli en un llum; si la senyora no està gaudint però vol que ens sentim un mil homes, no ens compliquem la vida i gaudim dels seus gemecs, que oscil.len entre les notes més greus del violí i les més agudes del violoncel. No siguem idiotes.
Finalment, hi ha els diàlegs coïtals, que són gairebé tan complicats com els diàlegs extracoïtals ( fet i fet, jo penso que homes i dones hem vingut al món a fer mil i una coses junts, però no a entendre’ns ).
Ara parlo de la meva experiència – com sempre, de quina hauria de parlar, sinó?- . Les dones, mentre ho estem fent, volen que els hi diguem coses dolces, boniques, tendres, mentre a mi, en canvi, m’agrada que m’insultin, que em diguin grolleries etc... El diàleg esdevé surrelista:
- Amor meu, criatura dolcíssima, ets magnífica.
- Folla’m bé, fill de la gran puta.
- Ets el meu tresor, la meva Ítaca, la meva Califòrnia....
- Apreta més fort cabró o et cosiré a hòsties.
- Vida meva, gressol de totes les llums, jardí florit entre els jardins florits ...
- Ta mare seria una santa però tu ets un fill de marfanta, un cabró, un mal parit...
A vegades aquests diàlegs donen lloc a situacions equívoques, com aquell dia en que la meva dona, després de tot el seu recital d’insults, va acabar amb allò que tant ens agrada escoltar als homes:
- I ara, fes el que vulguis, fes el que vulguis...
Jo encara no sabia que quan les dones diuen “fes el que vulguis” –i també quan no- en realitat estan dient: “Fes el que jo vull que facis”, així que em vaig aixecar del llit i me’n vaig anar a veure el Barça. Era una final i no havia estat capaç de traure’m la dona de sobre per tal de poder veure el partit, així que quan ella va apel.lar al meu lliure albiri, jo vaig obrar en conseqüència segons la literalitat de les seves paraules...
Va estar setmanes sense parlar-me. I, fet i fet, crec que no m’ha perdonat encara. I, el que és pitjor, el Barça va acabar perdent la final amb el Mílan per 4 a O.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
