| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Lippia
|
|
| |
Perque costa tant...
 divendres 15/gener/2010 - 01:15  2193  10
Quant estàs sol, pq estàs sol? Quant estàs en parella, pq estàs en parella? Quant en busques, pq la busques? Mai estem contents amb res.
Quant un s'acostuma a viure sol, agafes manies, cotums, ... i no t'en dones compte fins q comparteixes algún dia cuotidia amb algú, quant ve alguna persona de fora i et toca les teves coses, o fa les coses d'una altre manera, etc... I mira q paro pasiencia i dins meu penso: un dia o altre t'hi haurpas d'acostumar. Xo, pq em costa tant?La vida en parella vol dir resignar-se a fer les coses com un mateix vol?
Xo x altre banda, no hi ha paraules quant una ariba cansada a casa i es troba el sopar a la taula i la banyera plena, aixó no te preu. O quant saps q sempre q estiguis xof hi haurà algú a l'altre banda disposat a escoltar-te i a donar-te suport. La gent fa molta campanya dels amics, xo la veritat és q al final cadascú fa la seva i l'egoísme algun dia acaba sortint i sempre dels qui menys t'ho esperes.
Conclusió (si n'hi ha): algún dia tothom s'ahurà d'acostumar a viure en parella.
Petons.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
odi_rabia |
Compartir
Friday, January 15th 2010, 5:32 AM
Viure amb algú és difícil, encara que sigui una mica, perquè hem de deixar de fer unes coses per fer-les de manera compartida, hem de pensar en les meves manies i en les seves manies, bff masses coses trobo ja... però suposo que parlant i amb un acord, es pot anar arreglant.
Arribar a casa d'un dia xoff i que t'animin i et mimin.... no té preu, d'acord, però la campanya akesta que dius dels amics .. no té perquè ser una farsa e! Un bon amic és tan vital com una parella, sino amb qui comentaries certs aspectes de l'altre, de la convivència, de la relació...
I sobre l'inconformisme de l'ésser humà, trobo que això ho portem als gens, seria com una tara de tots, jeje ... per això mai assolirem la perfecció! El problema es que ens venen l'estat del benestar total i mmm sospito que això és una mentida com un temple, la totalitat dubto que la poguem assolir! Ens queixem perquè no estem perfectes i perquè a tot li trobem un què, i si busquéssim les parts bones enlloc de queixar-nos?
Ens fixem en els altres pensant que viuen millor que nosaltres, i oblidem que molts cops les realitats s'amaguen darrere de les persones, d'un aspecte, d'un estat d'ànim...
salut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
