|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
DE PENIS I VULVES O LASCIATE D'HOSTIE, CARO...
dijous 14/gener/2010 - 07:44 1200 20
M’escriu la meva amiga Donatella des de Firence. Em diu: “Caríssimo Persi. He visto il tuo articuli publicato al xatcat ieri. Tu dici que per a le done il tamagno de la verga é indiferente si la dona é innamorata. Questo non é vero, caro mio. Il tamagnoo de la verga é cosa importante. No si ama iquale un hommo de verga longa i grossa comme un gratacaeli que un hommo de verga pícolina i esquifita comme una molècula di pusse...Laisciate di Hostie, caro...” ( no ho tradueixo per no insultar l’intel.ligència de ningú...)
Ens hem acostumat tant a donar per sentada l’alibidonositat de les dones que el fet que una sigui prou valenta per posar-nos les peres a quarto de tant en tant ens desconcerta. Fet i fet jo penso que les dones, amb el seu gran manifest amoròs en el que incloeun el sexe no ens diuen la veritat, sinó que nom’s volen tranquilitzart-nos. Venen a dir-nos: no cal que t’amoïnes per si ho fas bé o no, si aconsegueixes que jo t’estimi, segur que m’ho passaré bé.
Però avui no volia parlar d’això sinó d’una altra cosa: de l’importància del tamany del penis i les vulves en les relacions sexuals.
Sobre la importància del volum del penis considero que el que ha dit la Donatella, que és una dona alliberada, sensual, intel.ligent, liberal i culta va a missa. Si ella diu que el tamany importa, és que importa. I tota la resta és literatura amatòria.
Del tamany de les vulves –conrtràriament amb el que passa amb el tamany dela penisos, que és un tema obsesiu- no en parla pràcticament ningú. I això que és un tema cabdal per a tenir unes relacions sexuals satisfactòries. Fet i fet, jo només conec dos autors importants que en facin esment: Stendhal i Frank Harris.
Stendhal, a “De l’amor”, ens explica la seva teoria del pany i la clau i diu, simplement, que la felicitat sexual s’aconsegueix quan el pany femení troba una clau masculina de la seva mida o viceversa. No calia suar gaire per dir això, però fou el primer en dir-ho.
Harris, a “La meva vida i els meus amors”, explica perquè, com més petita és la vulva femenina, més plaer proporciona a l’home. Queda més ben encaixada i el ròssec és més intens. Tampoc no cal ser Einstein però també és quelcom que no se sol dir. I, a sensu contrario, alguns ens hem trobat amb el drama d’encabir el nostre insrument, d’una mida més o menys estandart, en vulves immenses en les que no hi ha per on agafar-se.
Opino que el fet que, en general, les vulves siguin d’un tamany superior al que els hi correspondria pel penis amb que se les han de veure, entre d’altres raons d’índole psicològica en les que si s’escau ja entrarem un altre dia, és el que ha donat lloc al sexe oral i al sexe anal. La dona, veient que el mascle que mira de copular-la està fotent la de riure perdut enmig l’oceà, ve a dir-li: “tranquil vailet meu, que ara et munto una piscineta de la teva mida per tal que puguis xipollejar de gust...”
El que no entenc és, amb el sapastres que som, i el perfectes que són elles, com és que ens estimen tant les dones. Jo, si fos dona, als tretze o catorze anys ja m’hagués fet lesbiana....
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|