| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cat
|
|
| |
.......
 dijous 14/gener/2010 - 02:18  609  3
No sabia on anar,però era conscient de que volia fugir.
Ploria a bots i barrals peró ella només volia córrer,cridar,sentir la pluja a la seva cara perquè no es notessin les llàgrimes.....llàgrimes que ja havien mullat el seu rostre abans de sortir de casa.
La sensació era estranya,però alhora reconfortant.La pluja era freda.......molt freda,però li donava el mateix,ja no sentia el fred ni el seu cos mullat de dalt a baix,només sentia......................??????
Tinguem sentiments,ja siguin bons o dolents,però mai deixem de sentir.............
això significa que estem vius i encara tenim esperances.
CAT PETONS SOTA LA PLUJA
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
arale |
Sentim, sentim...
Thursday, January 14th 2010, 8:23 AM
A vegades, les ganes de fugir, es retrobar-se.
A vegades, el plorar ens fa treure tot de dins, ens allibera...
L'aigua de la pluja, es pura , deixa q et mulli, sent el q hagis de sentir....
pro sobretot, ves al tanto q no et costipis, q aixo de mullar-se tb te aquestes coses!!!
Una abraçada!!!!!!!
;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
