| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de quim_c
|
|
| |
Perquè la gent que mes ajuda necessita mai la demana?
 dimecres 13/gener/2010 - 02:37  564  5
Si ens parem a fixar, demanar ajuda o la simple queixa son algues de les armes que els humans tenim per resituar-nos, sentir-nos partíceps d’un mon imperfecte. El simple deret a la pataleta: donar la culpa al mal temps, a la mala sort o a la conjunció astral, ens fa sentir, malgrat sigui per poca estona millor, alleujats.......
Dintre d’aquest Mon de la queixa o de la demanada d’ajut podem trobar nombrosos sub-grups:
- Aquells que es queixen per costum, com si portessin a sobre l’espassa de democles.
- Aquells que sempre LA UNICA resposta a les seves queixes, “es la vida........que farem.........”
- Els altres que fan de la demanda d’ajut el seu modus vivendi.
- Qui escoltant les desgracies de la resta oblida les seves pròpies; aquí distingiríem entre els mistics, els que han presenciat cursos d’autoajuda i elS que han fet de Belen Esteban la seva Icona.
- Aquells que sempre et contestaran: “estic be”, mai saps de que, quant, es un simple, “tot be” .
Existeix, però, cert tipus de persona que saps que necessita ajuda, que sols mirant-li els ulls saps que ho estan passant malament, que potser no pots fer res per ells tret d’escoltar-los, però que mai diran res, potser algun no volen, el problema son aquells que simplement no poden.
Post: No faig apol.logia de la queixa.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
