Com lÂ’escuma de la Coca Cola quan acabas de obrir lÂ’ampolla i surt amb un festival de sorolls i espurnes fins arrivar a vessar el got...
Com jo... quan et conec i puc arribar a fer un pont fins la lluna perque passis agafada a mi....
Com jo... que quan penso en tu construeixo somnis de un blau infinit....
Peró tot es tan efimer...com l’escuma uns segons despres de estar a dintre del got....
bon pensament....però...no deixis de beure coca-cola mai, en tot cas, remena-la abans d'obrir-la i la explosió serà tan gran que ja no et quedarà ni una gota per poder repetir de la mateix ampolla!!!!!! (n'hauràs d'obrir un altre, ehhhh)
una inspiració i uns pensament molt maco, molt real,m'agradat la comparació, bona estrena, segueis que alguns et seguirem lleigint i esperant el teus escrits.