Desde ben petit que la resposta de que vols ser quant siguis gran em produeix urticaria neuronal. Molts crios hi tenen clar, i tot i que acabaran servint llardositat en caixetes de cartro a un Macdrive de Cornella, els innocents infants no s'estan de dir....futbolista!! o astronauta!!!
Jo no era tant imbecil ni de petit. Potser no tenia clar el que voldria ser de gran....o potser tenia clar que el que no volia ser de gran era un professional. Es a dir tenir una professio. Suposo que es pot ser altres coses a la vida que un currante, no?
En fi, despres de aquesta breu autobiografia, us comunico que despres de 31 any he decidit que de gran sere....un consolador!!!
Pero no un d'aquestos amb piles que entren a les profunditats humides dels humans....nooooo.....mes tipus la figura de la "llorona" o la "planyidera" (versio barretina).
La llorona era un figura que es dedicava a anar als funerals a plorar pels descosits com a professio.
Jo he pensat reconvertir aquesta funcio en la del consolador.
El consolador, que treballa a un consolat (xD), es la figura socio-professional que es dedica a donar copets d'esquena i a dir "anims" a trotxe i motxe per allà on passa.
No se perque pero tinc la sensacio que es una feina amb una clientela potencial increible!!!
De curru segur q en tindras, però quin mal rotllo tot el dia amb penya depre. Crec q plegueries aviat, pq a mes d'un li fotries un ostiot, i les coses importants et tocarien el cor.
li costaria tant que prefereixen deixar-nos morir o que ens espavilem. Un exemple: una dona de 37 anys amb severs problemes de psicofàrmacs derivats d’una mala gestió de la seguretat social que tinc per amiga. I a aquesta et dono paraula que no li van els consoladors, tipus Cetic, ni els que et fan vibrar.
I tenint en compte que les malalties mentals i depressions seran el signe dels nostres temps, ja podem començar a espavilar-nos a buscar cetics, vibradors o el que més ens plagui.
bueno aixo em fa pensar en quants suicides van amb cotxe i que mes que el estalvi economic en les visites de 5 minuts son els guanys farmaceugics de una societat drogodependent....i a sobre les bones les il.legalitzen....te collons la cosa.....
moren més persones per suïcidi què per accident de tràfic, cada any.
Tant la salut pública i privada mental es dediquen a entaforar psicofàrmacs als malalts, esdevenint els metges camells literals i els pacients potencials adictes a substàncies molt tòquiques i amb severs efectes secundaris. És molt més econòmic receptar ( 5 minuts ) que fer autèntics seguiments dels pacients o teràpies de grup. Tot un negoci ...
Per hores? per dies? per "minuts"?... jajaja
Si hi haguessin mes com tu, les depresions ja estarien erradicades de la faç de la terra.
Anims.. i ja saps, caminante no hay camino si hay un consolador que te acompañe en tu caminar.!!! jajaja
Petonetsss