| |
“ÀGORA” D’ALEJANDRO AMENÀBAR I
 dilluns 11/gener/2010 - 12:27  585  4
La pel.lícula
Vagi per endavant que jo de tècnica cinematogràfica no hi entenc gens, Opino que els autors de una pel.lícula han fet una bona feina quan, dos o tres minuts després de començat el film, jo m’he oblidat que sóc a una sala de cinema i visc la història que m’estan explicant.
“Àgora” m’ha semblat una pel.lícula enorme. Un gran clàssic que es pot veure avui com es podrà veure d’aquí 50 anys, com passa amb les obres de Sòfocles o de Shakespeare. Algún crític de cinema ha dit que és un peplum i no. Als peplums l’important són les batalles campals, l’acció, l’èpica i l’emoció no hi té pràcticament entrada. L’emoció és la clau de volta de qualsevol obra d’art: per això “Juli Cèsar” de Shakespeare tampoc és un peplum.
Es cert que potser Amenabar vol tocar masses temes a l’hora: l’astronomia, l’amor, l’enveja, el fanatisme, la saviesa etc...però jo crec que se’n surt molt bé. Justament la càmara va dels ulls de la protagonista a una visió del univers en una concreció poètica que tot es mou a l’hora i que nosaltres som parts del tot.
Com és natural als cristians no els hi agrada aquesta pel.lícula. Se’ls fa responsables de la destrucció de la Biblioteca d’Alexandria i de l’assassinat de una de les primeres cientítiques de la història. A ells els hi continuen agradant aquelles películes en les que ells són els màrtirs i els dolents són els romans, però no els interesa gens saber com es va predicar l’evangeli quan Constantí va declarar el cristianisme religió oficial de l’imperi romà. Fet i fet, els que hem nascut al segle XX podem recordar algunes actituds no gaire galdoses de l’església com el seu posicionament a favor dels feixistes durant la segona guerra mundial o el nacional – catolicisme del general Franco. Ningú no ens podrà negar questes dues realitats.
Davant de les obres d’art d’aquesta magnitud jo penso que hom té l’obligació de contemplar-les, com té l’obligació de contemplar la bellesa, ja sigui natural o artificial. Passar pel món ignorant la bellesa és l’insult més gran que és pot fer a Déu i, si Déu no existeix o s’ha jubilat, a la vida. No ens ho hauríen de perdonar mai.
La biblioteca d’Alexandria
A) La primera biblioteca d’Alexandria:
Alguns historiadors contemporanis afirmen que la Biblioteca d’Alexandria és una utopia retrospectiva. No es nega tant la seva existència sinó l’abast de la seva magnitud i importància. Fos com fos, alguna cosa important degué tenir perquè ha esdevingut un lloc mític de magnificència, saviesa i tolerància.
El rei Ptolomeu I Sóter la feu construir al costat del seu gran palau i li donà el nom de Museu, ja que fou consagrat a les deeses de les arts i les ciències. L’edifici va anar-se ampliant progresivament i esvenenint cada vegada un lloc més importància i de referència diguem-ne universal.
Dins del Museu la secció de la biblioteca fou el seu indret més important. Val a dir que els Ptolomeus – macedonis com Alexandre el gran – en feren el seu orgull i la seva obsessió. La seva déria perquè el Museu fos un centre de coneixement de primera magnitud els honora. L’esforç per tal que la biblioteca comptés amb les obres més importants d’Egipte, Grècia, Roma, Índia i Israel fou excepcional per a l’època de que estem parlant. No era gens habitual –ni llavors ni ara – que part de les immenses fortunes dels dirigents socials es gastessin en alta cultura.
La biblioteca tenia deu sales per a la investigació. Les dirigien un grup d’intel.lectuals que es dedicaven a la saviesa a plena dedicació, com si en fossin una mena de sacerdots.
El poeta i filosof Calímacos fou el primer bibliotecari d’Alexandria. Catalogà tots els llibres: més de mig mil.lió de volums. També fou notable el seu esforç per ampliar la biblioteca ja fos comprant més volums, ja biblioteques senceres, ja fos copiant llibres.
Com a curiositat val a dir que les autoritats polítiques havien decretat que s’inspeccionessin tots els vaixells que arribaven al port d’Alexandria a la recerca de llibres. Si se’n trobaven eren confiscats, copiats per a la biblioteca i tornats als seus propietaris.
Els intel.lectuals que treballaren en el moment més àlgid de la biblioteca foren més de 100 i es dividien en filòlegs –els que estudiaven a fons els textos- i els filosofs –la resta, tant si estudiaven disciplines humanístiques com científiques-. Entre aquests savis n’hi alguns dels més destacats de l’antiguitat: Arquímedes de Siracusa, Euclides, Hiparc, Astiarc ( que fou el primer en defensar que els planetes giren al voltant del sol, quasi 1200 anys abans que Keppler ), Erastòtenes, Heròfil ( que defensava que l’inteligència era al cervell i no al cor ), Timócaris, Aristil, Apoloni de Pèrgam, Heron d’Alexandria (autor de “Autòmata”, la primera obra sobre “robots”, Claudi Ptolomeu, Galé de Pèrgam (el gran metge) i, naturalment, Hipatia d’Alexandria, la científica més important de l’antiguitat.
La biblioteca arribà a tenir 900.000 volums a l’època de Cleòpatra, quan Marc Antoni li va regalar 200.000 procedents de la biblioteca de Pèrgam.
Aquesta primera biblioteca d’Alexandria fou destruïda pràcticament del tot en la guerra que d’esdevingué entre els romans i els egipcis l’any 48 aC a causa d’un incendi que afectà a la pràctica totalitat de la urbs. Per a que hom es faci una idea del que va suposar aquesta destrucció, s’explica que de les 123 obres de Sòfocles només se’n van poder salvar 7, entre elles “Edipos, rei”.
Els comentaristes d’aquell episodi històric expliquen que la destrucció del temple de la saviesa fou provocat i que els actes de vandalisme foren especialment acarnissats. El poble reaccionà cremant un edifici que pensava que era un dels símbols de la seva
opresió sense adonar-se’n que a ell devia bona part del seu progrès.
b) La segona biblioteca d’Alexandria:
A mesura que el contingut de la biblioteca anava guanyant en volums es va fer necessari ampliar-la. L’anomenada biblioteca-filla fou creada per Ptolomeu III pels volts del 230 aC. Aquesta es va crear al turó de Racotis, al barri alexandrí més allunyat del mar. L’indret fou l’antic temple dedicat al deu Serapi.
Aquesta biblioteca va reconquerir el prestigi universal de l’anterior i es la que descriu la primera part de la película d’Amenabar.
Val a dir que els emperadors romans foren uns grans protectors d’aquesta biblioteca, la van modernitzar incorporant-hi, per exemple, calefacció central a base de tubs per tal de tenir ben secs els llibres als depòsits soterranis.
La primera biblioteca desapareix en el marc de guerra entre Marc Antoni i August i el primer, aliat i amant de Cleòpatra, li entrega 200.000 volums de la biblioteca de Pèrgam que pertanyien al rei Attal, com una mena de compensació de guerra.
Al segle III dC l’emperador Dioclecià va manar que es destruíssin tots els llibres que es guardaven a la biblioteca relacionats amb l’alquimia. L’any 391 dC el Patriarca d’Alexandria Teòfil atacà els llibres al capdavant d’una turba de cristians fanàtics, que es van encarregar de fer caure-la pedra a pedra i edificar-hi una església. El mateix que va pasar si fa no fa amb l’anfiteatre de Tarragona.
La destrossa fou brutal. Per exemple, es van carregar la biblioteca sencera d’Aristòtil i més de 20 versions diferents de l’Odissea d’Homer. Potser Sant Agustí d’Hipona va disfrutar-ho, però estic segur que Sant Tomàs d’Aquino devia posar el crit al cel…
Quan els seus musulmans van conquerir Alexandria no van ser més sensibles a la saviesa que els cristians. L’ordre del califa Omar I fou molt simple: cremar-ho tot. Si els llibres estaban d’acord amb l’Alcorà no servien de res perquè ja existía l’Alcorà i si estaven en contra havien de ser destruits perquè hi estaven en contra.
c) La tercera biblioteca d’Alexandria i les grans biblioteques actuals
L’any 1987 es va decidir construir una gran biblioteca a la ciutat d’Alexandria per tal de retre homenatge la biblioteca més important del món antic, primer destruida per la guerra i després pel fanatisme religiós.
Per tal d’aconseguir-ho van unir esforços econòmics alguns països europeus, americans i àrabs, el govern d’Egipte i l’UNESCO amb un presupost de 230 mil.lions de dòlars.
L’edifici fou acabat el 31 de desemre de l’any 1996. Fou projectat per l’arquitecte norueg Snoethetta i és un enorme cilindre de ciment, cristall I granit d’Assuan.
Amb aquest granit s’han fet uns baixosrelleus en la majoria de les llengues del món. Té una superficie de 36.770 metres cuadrats amb una alçada de 33 metres.
Consta de 11 nivells, 4 dels quals estan per sota del nivell.
Hi ha una sala de lectura en la que caben 2.000 persones i té una coberta cilíndrica en homenatge al déu Ra, el deu egipci del sol. Aquesta coberta està pensada de manera que controli l’entrada de llum de l’edifici mentre que, cap enfora, es projecta devers la Mediterrània en record del far d’Alexandria.
L’edifici està situat al malecón d’Alexandri, molt a prop d’on es suposa que estava l’antiga biblioteca.
Pel que fa al contingut de la biblioteca es diu que podrá arribar a uns 20 mil.lions de volums. Ara mateix consta d’uns 200.00 llibres, 50.000 mapes, 10.000 manuscrits, 50.000 llibres únics i 10.000 multimèdia i visuals; la biblioteca també es la seu de l’arxiu d’internet. Hi treballen unes 600 persones.
Com a anexes de la biblioteca hi ha dos edificis: un centre de conferències i un planetari que consta de tres museus ( ciencia, caligrafia i arqueología ). També hi ha un laboratori de restauració, biblioteques per infants, joves, invidents i minusvàlids i una imprempta molt moderna
Les biblioteques més importants del món actualmente só: Biblioteca del Congrés Americà, Biblioteca del Museu Britànic, Biblioteca Nacional francesa, Biblioteca del Vaticà i Biblioteca d’Alexandria.
d) Censura i destrucció de llibres:
Jo sempre he pensat que la censura només retalla la veritat perquè la mentida es retalla sola. Dit això, des de la mentida s’ha fet històricament tot el que s’ha pogut per tal de retallar la veritat. Els mentiders lúcids manipulaven els fanàtics idiotes i vinga cremar llibres i destruir biblioteques.
Si mirem els països del món ens adonarem que aquells en els que hi ha censura són la majoria. I si, a més, apliquem el que en podríem anomenar la censura económica – només publica qui té els mitjans per fer-ho o aquell l’editor del qual pensa que en pot treure un profit – podríem dir que existeix a tots, encara que és cert que a uns més que altres, tampoc no hem d’enganyar-nos.
Internet, en aquest sentit, sembla una eina fonamental per la llibertat d’expressió, una eina que permet que les limitacions en tot cas se les imposi un mateix. En aquest sentit crec que es pot dir que mai no hi havia hagut tanta llibertat d’expressió, si bé cal no oblidar que no tothom té accés ni a un ordinador ni a internet.
Potser el problema de major magnitud a les classes mitjanes occidentals en aquest àmbit és saber destriar el gra de la palla, es a dir, de tota la informació que tenim a l’abast quina volem considerar creïble i quina no.
Pel que fa al fanatisme, només recordar la crema pública de llibres que es va dur a terme durant el III Reich ens pot fer adonar que els fanàtics sempre han actuat si fa no fa. Per això mai no m’ha fet gràcia la crema de llibres que s’explica al Quixot ni a les novel.les de Caravalho. Jo crec que cap llibre mai no ha de ser cremat perquè sempre es testimoni d’una opinió i d’uns sentiments. S’ha de deixar al lector el judici sobre el llibre. No s’ha de tractar al lector com si fos una criatura o un deficient mental.
|
Contactes
Registra´t
