|
Divendres, poema
divendres 8/gener/2010 - 05:43 654 0
Forès 2008
Vaig passar molt de temps sol a la infància,
i ara la vida em torna a aquell indret
on sense pressa puc, com els ocells,
sentir que la distància és als ulls.
Per fi la soledat, que comparteixo
amb una dona gran enamorada
dins de la seva nit, també sense ningú.
Els diaris damunt d'una butaca,
són com un animal de companyia
que indiferent s'adorm. La soledat
no commemora res. És una geografia.
Joan Margarit
" Misteriosament feliç"
|