El dimarts acaba. Al carrer hi mana el silenci només trencat per les darreres persianes que se'n van a dormir. La nit envolta un home que arrossega un gran cartró que li fa de cobrellit.
S'acosta el fred. El cartró no tapa prou i l'home solitari busca aixopluc dintre un Mcdonald's encara obert. Els contenidors oloren patates, coca-cola i Big Mac. Un senyor gris d'uniforme li diu a l'home de cartró que surti del local.
El fred esdevé magrana, la foscor blanca i l'home de cartró portant un cotxe de colors. El Sol i la Lluna s'acosten per donar guerra i pau. Un núvol groc plou verges maries.
Un cupido fereix de passió i rauxa cada santa nimfa. Les verges canten i ballen a l'orella de l'home encartonat. Fins que una d'elles besa el llavi de cartró i arriba el miracle.
El fred té un color sexual. El Sol, més a prop. Cada cop més i la verge es converteix en una flama que il·lumina tot l'univers per explotar en un gran Big Ben. Finalment la Lluna s'acosta per donar calma i adormir al senyor de cartró.
Quan es desperta el senyor de cartró la Lluna el somriu d'una manera musulmana.