| |
Respon...
 dimarts 5/gener/2010 - 12:27  1399  0
Plou però pel que plou, plou poc.
Plou però pel que cau, no val la pena recollir,
I si la sed no fóc la falta de sed i de buit.
Potser saber sumar quan es té sed,
restar quan es té gana,
i si patir i esforçar-se formés part de nosaltres.
On és la por que us fa pensar,
on sou que no us coneixeu
per on parles que no ets tú,
qui vols ser, quan dius adéu?
On ets que no t'expresses?
com arribaràs on senyales si no viatjes?
on són les llunes que creus ser?
I si ens equivoquem?
I si deixem de ser per viure?
I potser deixar, donar, ser,
on el lloc sigui on decidir que som tant com volem
on coincidim amb el què volem ser,
allà on les preguntes no tenen resposta,
allà on ets qui ets i vius com no vols ser.
Deixar de pensar en tú per entendre que t'estimen.
|
Contactes
Registra´t
